La jutge de l’espionatge amb Pegasus i Candiru anul·la la imputació d’Azón
Accepta l’existència d’un "aforament sobrevingut" del magistrat del Suprem i exdirector general de la Guàrdia Civil
La jutge de Barcelona Julia Tortosa, que va obrir causa per presumpte espionatge a empresaris amb Pegasus i Candiru, va acceptar els arguments de la fiscalia i va declarar la nul·litat parcial de la interlocutòria que va iniciar les seves indagacions per eximir un dels querellats, que va ser director general de la Guàrdia Civil i actualment jutge del Social del Suprem Félix Azón.
En una resolució avançada per la cadena SER que ha pogut consultar aquest diari, la titular de la plaça d’instrucció número 2 del Tribunal d’Instància de Barcelona va acceptar que no té competència sobre Azón pel fet de tractar-se d’un "aforament sobrevingut", tenint en compte que en el moment dels fets a què es refereix la querella en contra seu no tenia la condició de jutge del Suprem.
Així aconsegueix retenir la investigació de la causa, atès que en cas d’entendre que Azón hauria de continuar sent imputat ho hauria d’haver traslladat directament a l’alt tribunal o bé haver aprofundit abans en la seva possible responsabilitat a fi de valorar l’elevació o no d’una exposició raonada.
La jutge va imputar formalment a principis de març ex alts càrrecs del CNI i la Guàrdia Civil, a més de directius d’empreses tecnològiques israelianes per presumptes delictes de revelació de secrets i accés il·legal a sistemes informàtics de persones de l’entorn independentista en relació amb una querella presentada per l’associació de víctimes Sentinel Alliance.
De moment, la jutge Tortosa ha citat aquests empresaris –Joan Arús, Joan Matamala, Jordi Baylina, Pau Escrich i Xavier Vives– els dies 15 i 20 d’abril com a querellants, segons indica la resolució amb data 23 de març.
Notícies relacionadesEn aquesta compareixença es requerirà que aportin els seus dispositius electrònics perquè els Mossos d’Esquadra portin a terme una pericial. Després d’això decidirà si crida a declarar els imputats, sol·licita comissions rogatòries o bé reclama "la desclassificació de documents per part del Consell de Ministres", segons explica en la providència.
La querella relata com durant dos anys, des del 2019, els dispositius van ser atacats amb Pegasus i Candiru, un sistema operatiu espia de grau militar capaç d’extreure xats, correus, contrasenyes, arxius i fotografies, i d’activar remotament el micròfon i la càmera.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
