La població estrangera a la Catalunya central ha crescut més del doble en dues dècades

L’increment s’ha donat a totes les comarques, però al Bages i l’Anoia és on hi ha hagut els creixements més importants, amb gairebé el triple de persones arribades d’altres països respecte fa vint anys

Un dels espectacles de la Festa Intercultural de Manresa

Un dels espectacles de la Festa Intercultural de Manresa / Arxiu | Oscar Bayona

3
Es llegeix en minuts
Jordi Escudé

La quantitat de persones estrangeres que actualment resideixen en algun municipi de les comarques centrals és més del doble que fa dues dècades. Segons les dades publicades per l’Idescat, a la regió central l’any 2024 hi vivien 54.925 persones provinents d’altres països, mentre que vint anys enrere aquesta xifra era de 23.129 ciutadans. Això suposa un increment del 137,5 %, amb més de 31.000 persones.

L’augment s’observa en totes les set comarques de la regió central, tot i que és especialment notable al Bages i l’Anoia, coincidint que també són les dues més poblades. És on hi ha més persones estrangeres en números absoluts, i les que més n’han anat rebent al llarg de la darrera dècada, fins a pràcticament triplicar les xifres de fa vint anys. El Bages ho ha fet en un 169 %, i l’Anoia en un 139 %, i concentren gairebé dues terceres parts del total d’immigrants del territori.

Tanmateix, la resta de comarques també han tingut creixements significatius. L’Alt Urgell (amb un increment del 107,5 %), i la Cerdanya (amb un 106 % més), han més que doblat la població estrangera respecte del 2004. El Moianès ha doblat la xifra, i el Berguedà, que és la que ha tingut un increment més moderat, l’ha augmentada en un 73%.

Evolució de la immigració per comarques /

Regió7

Un augment amb alts i baixos

La mirada ampla en el conjunt de les dues dècades dona com a resultat aquest increment del 137,5%, però no ha estat continuat ni sostingut, sinó que ha tingut alts i baixos en totes les comarques, si bé la tendència creixent de l’arribada de persones estrangeres que hi ha hagut els últims anys, acaba donant la xifra positiva, i a vegades, amb el rècord absolut d’immigrants el 2024. És el cas del Bages, l’Anoia, el Solsonès i el Berguedà. En canvi, la Cerdanya va assolir el seu pic l’any 2008, amb 3.416 persones estrangeres (el 2024 en tenia 3.410 de registrades), i l’Alt Urgell va macar el seu rècord el 2009, amb 3.364 persones, mentre que va tancar el 2024 amb una xifra molt similar però lleugerament menor, amb 3.277 estrangers. Al Moianès el 2023 hi havia una persona estrangera resident més que el 2024.

L’arribada de persones d’altres països es va veure frenada, i fins i tot va recular, a partir del moment que es van començar a notar els efectes de la crisi econòmica iniciada el 2008. Va ser uns anys més tard, cap al 2011, i es va mantenir tota la meitat de la dècada passada, fins que la situació va tornar a remuntar cap a l’any 2018. La pandèmia de la covid-19, els anys 2020 i 2021, va tornar a frenar l’arribada d’estrangers però, en general, sense decreixements, i de seguida es va tornar a recuperar la tendència a l’alça, que s’ha anat mantenint fins ara.

Un 7,5 % més en un any

Notícies relacionades

En l’últim any, el nombre de persones estrangeres residents a la regió central, ha crescut un 7,5 %.

En aquest cas, Bages i Anoia es troben a la cua, amb increments moderats que no pugen del 7 %, si bé el Moianès encara està més per sota, tenint en compte que el 2024 va ser l’única comarca de la regió que va perdre població estrangera (una persona menys). L’increment més fort va ser al Solsonès (amb un 26,6 % més), seguit de l’Alt Urgell (+11,2 %), i el Berguedà (+10 %).