RECONEIXEMENT

Premi a una abraçada que va salvar una vida

EL PERIÓDICO reuneix l’agent de Santa Coloma de Gramenet que va rescatar una adolescent a punt de suïcidar-se i la seva mare. El novembre passat, ella li va entregar en persona la medalla que li va atorgar l’Ajuntament de la localitat per la seva heroica acció.

Premi a una abraçada que va salvar una vida
4
Es llegeix en minuts
Manuel Arenas
Manuel Arenas

Redactor i coordinador de l'equip d'informació de l'àrea metropolitana de Barcelona

Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social

Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona

ver +

Hi ha gestos simbòlics que amaguen històries capaces de marcar vides per sempre. El 27 de novembre, l’Alberto, policia local de Santa Coloma de Gramenet, va rebre una medalla d’or al mèrit a càrrec de l’Ajuntament colomenc. El reconeixement va estar motivat per una cosa que va passar dos anys abans: l’octubre del 2023, l’agent va salvar la Judith, una noia de 18 anys, d’un intent de suïcidi. La mare de la noia, María Alcaraz, va ser qui li va entregar en mà la condecoració. EL PERIÓDICO ha reunit ara la mare i el policia per parlar de l’emotiu vincle que els uneix des que van passar uns fets inesborrables.

"L’Alberto sap que el portaré al meu cor tota la vida", assegura Alcaraz. La mare es desfà en elogis amb l’agent, que va desincentivar el rampell de la seva filla després d’un brot per un complex quadre de salut mental. La Judith està diagnosticada amb depressió i ansietat des dels 8 anys arran d’episodis de bullying. "A aquesta edat va començar a autolesionar-se i així fins avui, quan segueix amb incidents agressius i patint per un trastorn límit de la personalitat", lamenta Alcaraz.

Se’n va anar cap al terrat

El 10 d’octubre del 2023, mare i filla van discutir i la jove va acabar sortint exaltada per la porta de casa. "La meva intuïció va ser que no havia sortit de l’edifici", prossegueix Alcaraz. Tenia raó: se’n va anar cap al terrat. Al veure-la, un grapat de veïns van trucar a la Policia Local de Santa Coloma. Li va tocar actuar a l’agent Alberto.

"Va ser una intervenció que em va quedar marcada per a tota la meva carrera professional", recorda el policia. Quan va arribar al terrat, a una altura d’uns 40 metres, va analitzar la situació. I va detectar que, entre que la jove parlava amb ell i un altre company que va aparèixer, estava obligada a girar-se. En aquest lapse transcorrien un parell de segons en què el perdia de vista. El temps que el policia aprofitaria per anar acostant-se lentament.

"El més complex en aquests casos és endevinar la tecla per connectar amb la persona", afirma aquest agent. En el cas de la Judith, aquesta tecla van resultar ser els animals. "Vaig començar preguntant-li què li agradava i al principi tot era negatiu. Però la conversa va canviar quan ella va esmentar que tenia un gat. Al comentar-li que jo també tenia animals i a l’ensenyar-li fotos, vaig identificar aquesta connexió amb ella. Li vaig preguntar si volia que els hi ensenyés i ella em va dir que sí. Allà jo vaig ser una mica viu, vaig fer com que em queia el mòbil i vaig poder avançar quatre metres fins a pujar a un petit mur elevat a la mateixa altura d’on ella era", rememora.

La va abraçar molt fort

María Alcaraz es va desmaiar i el gruix del dispositiu policial es va concentrar en els 15 minuts que l’Alberto i la Judith van conversar. Un quart d’hora en què el policia va arribar a témer seriosament per la vida de la noia: "Hi va haver un moment en què ella va mirar cap avall i vaig percebre alguna cosa en la seva comunicació no verbal que no em va agradar. Va ser llavors quan vaig haver de prendre la decisió més difícil de la meva carrera professional".

Quan va percebre una cosa estranya en la mirada de la Judith, l’Alberto es va llançar sobre ella i la va abraçar molt fort. "Recordo agafar-la, abraçar-la fort i tirar cap enrere. Un bomber i un caporal també em van agafar a mi alhora". Després de la seva decisió, l’Alberto només recorda quedar-se allà "agafant la Judith molt fort, perquè l’adrenalina en aquell moment està al 300%". "Els companys bombers van haver de dir-me que la deixés d’abraçar, que ja la teníem", evoca l’agent de policia.

Una vegada va haver passat el pitjor, la Judith va demanar a l’Alberto que l’acompanyés a l’Hospital de Can Ruti, a Badalona. "Al sortir d’allà recordo una davallada, com si hagués fet tres maratons: la intervenció m’havia deixat exhaust". Des d’aleshores, "tot i que no vulgui, és un dispositiu que em ve a la ment cada setmana un parell de vegades", admet.

Notícies relacionades

La María qualifica de "crucial" l’acció de la Policia Local de Santa Coloma –juntament amb la de Cornellà de Llobregat, la més ben valorada a l’àrea de Barcelona– en el seguiment de la seva filla. "Quan l’Ajuntament em va trucar, vaig dir: ¿Com no voldré entregar-li una medalla per haver salvat la meva filla?", recorda Alcaraz. No obstant, es mostra preocupada per l’evolució de la noia. "Des d’allò de l’Alberto, en dues ocasions més ha intentat autolesionar-se. Va arribar a ingressar a Torribera. En aquests dos últims anys també m’ha intentat agredir. Està anant al psicòleg i al psiquiatre, però tot plegat va molt lent", confessa Alcaraz, que afirma estar dolguda per haver estat "molt sola en tot això, amb l’únic suport d’una veïna".

"El més important és poder veure la María i la Judith juntes–rubrica l’Alberto–. Ens omple poder aportar un raig de llum a algú en moments de foscor", conclou..