03 des 2020

Anar al contingut

EL NOU ESCENARI

Inhabilitació de Quim Torra: ¿i ara què?

Jose Rico

Inhabilitació de Quim Torra: ¿i ara què?

David Zorrakino - Europa Press

El Tribunal Suprem ha ratificat la condemna a un any i mig d’inhabilitació al president de la Generalitat, Quim Torra, per haver desobeït l’ordre de la Junta Electoral Central de retirar els llaços grocs dels edificis públics en període electoral. Aquesta decisió judicial sense precedents activa un procés que podria acabar amb una nova investidura o bé amb un avenç electoral.

¿En quin moment ha deixat Torra de ser president?

Quan li ha sigut notificada la sentència del Suprem. L’execució de la inhabilitació correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que, a l’haver sigut el tribunal d’instància, és el que li ha requerit a Torra per notificar-li la resolució ferma. La destitució s’ha de publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) mitjançant un reial decret llei firmat pel Rei.

El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) no està obligat a reproduir aquesta publicació, però sí que ha d’informar que el vicepresident passa a ser «president en substitució» a través d’un decret. És probable que el president cessat i JxCat busquin que la decisió no sigui efectiva immediatament i esgotin totes les vies el seu abast: incident de nul·litat davant el Suprem, recurs davant el Tribunal Constitucional i petició de suspensió de la condemna mentre no es resolgui aquest recurs.

¿Qui assumeix la presidència de la Generalitat?

La llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern estipula que un president cessa del seu càrrec si hi ha una «condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics», cosa que comportaria al seu torn que la resta de membres del seu Govern quedessin des d’aquell moment en funcions. D’acord amb això, li correspon al vicepresident de l’Executiu, Pere Aragonèsassumir el comandament del Gabinet de forma interina mentre el Parlament no investeixi un nou president.

La incògnita és qui nomena oficialment el «president en substitució», ja que aquest tràmit requereix un decret i la facultat d’aprovar-los és exclusiva del president o d’un Govern que no estigui en funcions. Un informe elaborat pels serveis jurídics de la Generalitat apunta que Aragonès seria l’encarregat de convocar una reunió del Consell Executiu –ja en funcions–, en la qual s’aprovaria aquest decret per designar-lo a ell com a substitut.

¿Quines funcions assumeix Aragonès i quines no?

Segons la llei, el vicepresident del Govern assumeix totes les funcions que deixa vacants el president cessat, tret de tres prerrogatives exclusivament presidencials: plantejar una qüestió de confiançadesignar o destituir consellers i convocar eleccions.

Aragonès, que no té previst traslladar el seu despatx al Palau de la Generalitat ni pronunciaria el tradicional discurs institucional de Cap d’Any, seria l’encarregat també de firmar el decret de les eleccions, una formalitat per certificar la convocatòria automàtica una vegada consumits tots els terminis.

¿Què pot i què no pot fer un Govern en funcions?

El Govern també veurà les seves funcions limitades i, entre altres coses, no podrà aprovar els pressupostos del 2021, ja que no té les atribucions per impulsar nous projectes de llei. L’Executiu en funcions tampoc pot recórrer al mecanisme dels decrets legislatius, és a dir, la possibilitat de dictar normes amb rang de llei per delegació del Parlament.

En canvi, d’acord amb l’Estatut, sí que podrà dictar decrets llei en casos de necessitat «extraordinària i urgent», la fórmula habitual que utilitzen els governs per legislar per la via exprés, però que requereix la convalidació del Parlament. En definitiva, el Govern s’ha de limitar al despatx ordinari dels assumptes, tret de qüestions degudament justificades.

¿Quin termini hi ha per investir un altre president?

En els 10 dies següents a la inhabilitació efectiva, el president del Parlament, Roger Torrent, ha de proposar un candidat i convocar un ple d’investidura. Per a això, el cap de la Cambra catalana ha de consultar als grups parlamentaris per comprovar si hi ha algun candidat i si aquest compta amb prou recolzaments per ser elegit. Aquests 10 dies han de ser hàbils i, tenint en compte els caps de setmana i que el 12 d’octubre és festiu, el termini acabarà dimecres 14 d’octubre.

¿I si no hi ha president passats aquells 10 dies?

Si es presenta un candidat però no arriba a la majoria necessària per ser investit, s’iniciarà un compte enrere de dos mesos, durant els quals Torrent pot convocar els plens que siguin necessaris per intentar la investidura. Si passats aquests dos mesos no s’ha investit un president, la legislatura es dissoldria i se celebrarien eleccions al cap de 54 dies.

¿Què passa si no es presenta cap candidat?

Amb l’Estatut a la mà, seria necessària una votació per activar el rellotge dels dos mesos previ a la convocatòria electoral. En la línia del que va reclamar Torra, JxCat i ERC no tenen previst presentar cap nou candidat a president, cosa que significaria que, passats els 10 dies preceptius, no se celebraria cap votació al Parlament. Per evitar temptacions de bloqueig, els lletrats de la Cambra van emetre el febrer del 2018 un informe que preveia diverses vies per eludir la paràlisi institucional.

Una faculta Torrent per activar el rellotge mitjançant un «acte equivalent» a una primera votació d’investidura. L’esmentat acte podria ser una comunicació a la Cambra, en un ple, de la constatació que no hi ha cap candidat plausible. Aquesta fórmula es basa en el dictamen que va emetre el Consell d’Estat el 2003 per acabar amb el bloqueig que es va produir a l’Assemblea de Madrid després del cas de transfuguisme conegut com a ‘tamayazo’.

Torrent disposaria d’«uns dies» de marge per convocar aquest ple que serviria per activar el compte enrere cap a les eleccions. Així podria, per exemple, ajustar el calendari perquè els comicis se celebrin diumenge, i no en dia feiner.

¿Podria donar-se, no obstant, una situació de bloqueig?

Fonts parlamentàries d’ERC consultades per Efe donen per bo aquest informe del 2018 i el veuen «perfectament aplicable» ara si Torrent constata que no hi ha candidat a la investidura, ja que «ningú entendria que es permetés un bloqueig institucional» que allargués la provisionalitat d’aquest Govern en plena pandèmia. No obstant, fonts de JxCat remarquen que aquell document, elaborat durant l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, no és vinculant i adverteixen que l’activació del compte enrere no pot ser una decisió personal de Torrent.

Una opció per evitar un possible bloqueig seria que algun grup de l’oposició postulés un candidat fins i tot sense possibilitats de ser investit. En aquest cas, Torrent es veuria en la tessitura de decidir si convoca un ple per forçar una votació que activi el rellotge o declina davant la falta de recolzaments.

¿Quan podrien ser les eleccions?

Si s’esgoten tots els terminis possibles sense haver aconseguit una investidura, les eleccions podrien ser el 31 de gener o el 7 de febrer. El marge depèn del dia que es faci efectiu l’«acte equivalent» a la primera votació d’investidura, passats els 10 primers dies des de la inhabilitació. El termini de dos mesos començaria, en principi, el 15 d’octubre i finalitzaria el 15 de desembre, però l’informe del gabinet jurídic de la Generalitat que va sol·licitar el Govern dona un marge a Torrent per modificar aquest calendari, per exemple, perquè les eleccions caiguin en diumenge.