PRIMERA ENTREVISTA AL NOU VICEPRESIDENT DEL GOVERN

Pere Aragonès: "Si Sánchez vol resoldre el conflicte, que emeti senyals"

El dirigent d'ERC afirma que "davant d'un Estat disposat a tot cal ampliar la majoria"

paragones / periodico

7
Es llegeix en minuts
Enric Hernàndez / Xabi Barrena

-La presa de possessió s’hauria pogut celebrar a començaments de febrer. ¿Han valgut la pena aquests quatre mesos d’espera?

-Els culpables que hàgim hagut de fer una presa de possessió mesos després del que hauríem desitjat són el Govern i les institucions de l’Estat, que han anat impedint la successives investidures que el Parlament havia proposat. Més enllà d’altres martingales, com la no publicació del decret de nomenament de consellers al DOGC. 

-Ara el que toca és que s’aixequi el 155. ¿Amb el Govern Sánchez veu opcions que també acabi la intervenció dels comptes del Govern?

-La intervenció té diferents capes. Una decau amb el 155 perquè era una intervenció il·legal. Com que l’Estat ho sabia, el que va fer, poc abans del 21-D, va ser posar-la sota la capa del 155. Nosaltres batallarem perquè s’aixequi tota la intervenció, també la del 2015.

-Dels resultats del 21-D, ERC va concloure que calia “ampliar la base”. ¿Creu que el Govern de Quim Torra compleix aquest objectiu? 

-El que importa són els fets. Aquest Govern està determinat a governar per a tothom. ERC té molt clar que la gestió ha d’anar encaminada al conjunt de la ciutadania. Aquest Govern representa tot l’independentisme i té, per exemple, el primer conseller amb orígens familiars marroquins [Chakir el Homrani] i també gent que procedeix de diverses tradicions del catalanisme polític, com Ernest Maragall [exmembre del PSC].

¿Se senten còmodes amb el perfil de Torra?

Estic convençut que el president comparteix els nostres valors republicans. I així es va veure en el seu discurs d’investidura. El que és rellevant d’un president són els fets presents, quan a més ja ha donat explicacions del que va escriure. I nosaltres ens sentim totalment còmodes.

-¿Quin paper exercirà Carles Puigdemont? ¿Anirà a Berlín a conversar amb ell? 

-Puigdemont tindrà un paper rellevant en la presa de decisions. Com [Oriol] Junqueras. I no descarto tenir contacte amb els que estan a l’exili o la presó. Però l’únic responsable de les decisions que prengui aquest Govern serà el mateix Govern i ha de tenir total llibertat. L’objectiu és obrir una nova etapa de diàleg. Veurem si el context estatal amb Pedro Sánchez ajuda o no. Encara que soc molt escèptic.

-¿Com es conjuga aquesta voluntat d’ampliar la base amb un procés constituent dirigit per una assemblea d’electes i amb un Govern paral·lel a Brussel·les? 

-L’1-O, sense aconseguir ser la majoria del cens, el suport aconseguit va ser molt important. Superior al suport sobre el cens al brexit, al ‘sí’ a la Constitució europea a Espanya i a l’Estatut del 2006. Però quan tu t’oposes a un Estat que està disposat a tot, com més àmplia sigui la majoria, millor. I a això farem. El procés constituent l’entenem com un gran debat de país.

-Sánchez ha obert la porta a recuperar aquelles lleis socials recorregudes pel Govern davant del Tribunal Constitucional. ¿Aquest pot ser un primer pont? 

-Pedro Sánchez té moltes oportunitats per emetre senyals que vol resoldre aquest conflicte políticament. I qualsevol senyal serà tingut en compte.

-Fins ara, la paraula «diàleg» tenia significats diferents a Madrid i a Barcelona. ¿Això canviarà? 

-El que no podem és posar l’ordenació jurídica com a sostre del debat polític. Si aquest és el pla, tindrem un conflicte crònic. Sánchez té l’oportunitat d’obrir una nova etapa, però es necessita sentit d’Estat. No estic especialment esperançat amb Sánchez. Coneixem el PSOE i el PSC. Si el diàleg polític no pot imaginar ni proposar solucions més enllà d’una interpretació restrictiva de la llei, es converteix en un diàleg d’advocats.

-Sánchez va fixar els límits dijous. ‘No’ a l’autodeterminació, ‘sí’ a les competències. Una espècie de tornada al 2006. ¿La via del blindatge i l’ampliació de competències és una via transitable per a l’independentisme? 

-L’1-O va ser un moment fundacional del futur que vindrà. No volem ni podem fer veure que aquests anys de procés no han passat. Pensar que es pot agafar la màquina del temps i anar 12 anys enrere no servirà per a res, no serà una bona solució. No volem oblidar l’1-O, perquè hi estem vinculats. Tenim empresonats i exiliats per haver-ho fet possible.

-Així, ni la proposta del Cercle d’Economia ni la possibilitat de fer un referèndum sobre l’Estatut que va deixar ‘viu’ el TC el 2010 no els satisfan. 

-D’entrada, no. S’ha de valorar que sorgeixin propostes. La proposta del Cercle ha de ser tinguda en compte al costat de les altres propostes que hi puguin haver. I la del Govern, que té l’aval d’unes eleccions i d’un referèndum.

-Més enllà del debat de fons, hi ha el dia a dia. ¿Catalunya serà a la taula de negociació del nou model de finançament? 

-Totes les negociacions que hi pugui haver entre l’Estat i la Generalitat s’han de circumscriure en el debat de fons. Si no s’avança en aquest fons, la participació de la Generalitat en aquests fòrums és molt difícil. Evidentment, existeix, no obstant, el meu compromís de ser a qualsevol fòrum que permeti batallar en qualsevol àmbit que suposi un euro més per a la nostra sanitat o educació.

-¿La moció de censura canviarà les relacions del Govern amb el PSC? ¿O les del seu partit amb els socialistes, com desitjava Joan Tardà en un article publicat a EL PERIÓDICO

-Per arribar aquí han de passar moltes de les coses que va apuntar Tardà en aquest article i que encara no han passat. Com certa abjuració del PSC de l’article 155. Una reflexió profunda, que no cal que sigui pública. S’han equivocat perquè, a nacionalista espanyol, a Cs no els guanyaran. Com a Govern, nosaltres volem parlar amb tothom. Tindrem uns pressupostos per davant que necessitaran acords amplis. S’ha abandonar el tacticisme de mirada curta.

-No compten amb la CUP, pel que sembla... 

-Ens agradaria comptar-hi. En tot cas, són ells els que s’hauran d’explicar. I no acostumen a fer-ho de manera molt clara.

Pere Aragonès posa per a EL PERIÓDICO davant de la seu d’ERC a Barcelona / RICARD FADRIQUE

-A més de vicepresident, vostè és, ateses les circumstàncies, el líder d’ERC i... 

-Permetin-me. Els líders són Oriol Junqueras i Marta Rovira. Entre altres coses perquè exerceixen. Rovira ho fa de manera permanent perquè hi ha una comunicació permanent i evidentment; Junqueras, amb totes les limitacions de comunicació, és el nostre referent polític, intel·lectual i ètic.

-¿La formació de nous governs a Madrid i Barcelona pot ajudar a la situació dels presos? 

-No hauria de ser així. Perquè és una qüestió de justícia i no de negociació política. Però, si el context ajuda, benvingut sigui.

-¿La presó i l’exili expliquen el canvi entre l’ERC que es negava a la convocatòria d’eleccions el dia abans de la DUI i l’ERC actual, ancorada en un cert pragmatisme i poques ganes de gestos simbòlics? 

-Vam aprendre que, quan el joc es basa en qui té més ús de la força, l’Estat guanya. És un terreny de joc on sempre et derrotaran. Vam aprendre ràpid que s’havia de sortir d’aquest terreny de joc i plantejar el partit en la força democràtica. Que és on guanyarem.

-No obstant, aquest exercici de pragmatisme no va ser tan reconegut a les urnes com l’irredemptisme de JxCat, que defensava mantenir-se en la mateixa línia. ¿Creu que els seus socis han arribat a la mateixa conclusió que vostès? 

-Nosaltres no acostumem a parlar malament dels altres. Nosaltres volem assolir els nostres objectius i això obliga a partir d’una anàlisi el més realista possible. I en les negociacions que hem tingut amb JxCat, al final ells també l’han compartit. JxCat i ERC van perfectament alineats.

-A un any de les municipals, ¿ERC s’obre a pactes, a Barcelona i a les diputacions, amb forces que no siguin independentistes? 

-El 2015 ja hi va haver aquests pactes. Per part de CiU, que va pactar amb el PSC en diferents diputacions. Sempre hem dit que ens agradaria ampliar l’espectre de pactes possibles a aquelles forces que defensen els drets i les llibertats civils i el dret a l’autodeterminació. Si podem fer grans acords, nosaltres serem els primers a celebrar-ho.

-¿A Barcelona, ERC anirà amb les seves sigles i el seu candidat, que és Alfred Bosch? 

-Sí. I l’experiència ens ensenya que, quan ERC i l’antiga CDC han anat junts, han obtingut menys suports que quan van per separat.

Notícies relacionades

-ERC sempre es marca el propòsit d’apropar-se als comuns, sense aconseguir-ho. Un pacte amb Ada Colau a Barcelona, ¿podria trencar finalment aquesta tendència? 

-M’agradaria que fos en l’àmbit nacional. Crec que compartim moltes coses amb Catalunya en Comú en matèries socials, econòmiques i d’aprofundiment democràtic, i per tant podem explorar acords al Parlament. A nivell municipal són les dinàmiques municipals.