Enrenou independentista per la creació d'un CDR a Israel

Els CDR han proliferat per tot el món. El que va néixer com a escut per evitar el tancament dels col·legis electorals l'1-O s'ha reconvertit en un espai de reunió "en defensa de la república" que no obeeix ningú més que ells mateixos: no es regeixen per estatuts, rebutgen una estructura orgànica vertical i, de fet, la coordinació entre ells sol ser virtual (i viral alhora).

I és que precisament en això es basa el seu èxit: en la clonació. Apareixen comptes a la xarxa social Twitter sota les seves sigles i s'adhereixen a un territori. Solen promoure alguna acció per estrenar-se públicament i el nombre dels seus seguidors comença a augmentar. Però s'avalen tots els CDR?

Suport del partit sionista

El 2 d'abril va aflorar un nou nucli a Israel amb la difusió d'una campanya per penjar llaços grocs al Pont dels Desitjos de Jaffa, al sud de Tel Aviv. La resposta a les xarxes socials va ser discutida, perquè és la primera vegada que es reivindica el nom d'un Estat junt amb les seves sigles, fet que no ha passat desapercebut. Tampoc el context del seu naixement, en ple apogeu de la Gran Marxa del Retorn organitzada per Hamàs que es va saldar amb una vintena de palestins morts i 2.000 ferits després d'enfrontaments amb l'exèrcit israelià entre el 30 de març i el 6 d'abril.

Fonts dels CDR catalans reconeixen a EL PERIÓDICO el malestar que va generar el fet que no es pronunciessin sobre això i, alhora, es dediquessin a compartir notícies i tuits de suport a Carles Puigdemont per part de diputats del partit Unió Sionista, com Ksenia Svetlova, que va ser inscrita com a observadora internacional en l'1-O. L'expresident va felicitar al país "pel 70è aniversari de la seva independència" i va agrair la seva "lluita contra l'adversitat".

En discòrdia

Conscients que començaven a aixecar polseguera, es van afanyar a publicar un manifest fundacional. "Sabem que vivim en un país en conflicte. Som conscients que la defensa dels drets del poble català va de la mà amb la defensa de tots els pobles que lluiten pel dret a l'autodeterminació a la seva terra", van exposar, i van al·legar vinculacions amb "els sectors més progressistes de la societat israeliana, que lluiten dia a dia contra les injustícies d'aquest conflicte". Després d'aplanar el terreny, van denunciar "rotundament l'ocupació israeliana" i van apostar per la solució dels dos estats: un Estat palestí independent que reuneixi les fronteres pactades el 1967 "que visqui en pau" amb el seu.

Les mateixes fonts veuen "insuficients" aquestes proclames i burxen en el fet que "no condemnin els més de 6.000 presos polítics que hi ha a Israel". Ara per ara, almenys dos CDR ja han demanat una rectificació. "Un demana directament la seva dissolució i un altre, que les seves sigles es modifiquin. És a dir, que apartin la seva defensa d'Israel com a Estat", resolen, i auguren que "hi haurà més nuclis que s'hi adheriran" perquè veuen aquest CDR com una "instrumentalització" i un "blanqueig" d'Israel. "També hi ha qui prefereix donar-los un vot de confiança", puntualitzen.

Com es valida un CDR?

Una altra de les fonts, coneixedora del protocol de validació dels CDR, incideix que aquesta assemblea no figura de moment en les seves llistes, malgrat l'enrenou que s'ha generat. Assegura que es van posar en contacte amb ells perquè el seu principal temor és que sigui un grup format per poques persones, més aviat tancat, i que no porti la seva activitat de manera oberta a la participació de tercers. "Un CDR és una assemblea oberta que fa treball de base", assenyala la mateixa font, i indica que el seu protocol és posar en contacte aquests nous grups amb altres organitzacions properes com ara entitats, partits i sindicats del país perquè treballin conjuntament per teixir una xarxa de "solidaritat" que defensi "el dret a l'autodeterminació de Catalunya".

Notícies relacionades

Els CDR creen franquícies per tot el món

'Brigades de neteja', l'antítesi dels CDR

"Els CDR internacionals es dediquen, com aquí, a defensar els resultats de l'1-O, a utilitzar l'autoorganització popular i assemblearisme com a eina, i a clamar consignes a favor de l'alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats", afegeix sobre la seva normativa interna.

Actualment, al seu cens intern es comptabilitzen entre 280 i 300 CDR a Catalunya i uns 20 a l'exterior. "El cas del CDR Israel és especialment discutit, perquè hi ha rumors que podria ser sionista. Estem treballant per esbrinar-ho i mantenim el contacte per resoldre aquesta qüestió. Sí ho és, des del meu punt de vista, no es pot consentir", conclou. L'assemblea israeliana ha preferit no fer declaracions més enllà del comunicat públic. El debat està creixent en diferents nuclis i tots coincideixen en el fet que serà una decisió "llarga i intensa de debatre".