30 d’oct 2020

Anar al contingut

EL POLS INDEPENDENTISTA

'Brigades de neteja', l'antítesi dels CDR

Grups d'espanyolistes arrenquen de nit llaços grocs i estelades per tot Catalunya

Es graven en vídeo, han tingut topades amb independentistes i no descarten que creixi la violència

Juan José Fernández

Una sorda baralla per l'espai públic es lliura cada jornada a Catalunya. De dia, en tanques, arbres i fanals, activistes independentistes hi col·loquen llaços grocs, estelades i pasquins en pro de l'excarcerament dels polítics presos. De nit, activistes espanyolistes arrenquen aquesta propaganda i la llencen a contenidors d'escombraries.

Aquests últims s'autodenominen "brigades de neteja" i ja són a totes les comarques catalanes. Surten de matinada, per carrers buits, en grups que no solen superar les 12 persones, tapats amb caputxa i proveïts d'alicates, espàtules, perxes i escales.

Els grups es comuniquen per WhatsApp i Telegram, i utilitzen l'app de geolocalització Engrapp, amb la qual un simpatitzant assenyala on hi ha llaços; de nit, el grup hi anirà. La seva presència a les xarxes socials creix amb la difusió dels vídeos que graven, sota noms com #LIBERAGERONA, Groc Enlloc, Brigada 155, Aixeca't o Segadors del Maresme.

És en aquesta comarca i a l'àrea metropolitana de Barcelona on la seva activitat és més intensa. I també on creix més el risc que el fenomen es transformi en problema d'ordre públic, ja que sovint hi ha xocs entre aquests grups i els veïns independentistes que els increpen.

Jubilada ferida

Als mitjans només ha transcendit algun d'aquests successos, com el de Carmen G., jubilada barcelonina de 66 anys, membre de Groc Enlloc, a qui el 14 d'abril, quan arrencava llaços a Trinitat Vella, un home la va sacsejar i la va tirar a terra. Va quedar ferida a la cara, en un braç i en un genoll. Un mes després, també a Barcelona, una parella gai i independentista va ser agredida per individus que els retreien que portessin llaços grocs.

La Carmen relata que va patir l'atac després de mesos d'insults al carrer –"em deien ¡feixista!, ¡filla de puta!..."–, però assegura que, quan es refaci, tornarà a sortir. "Que cadascú posi al seu balcó el que vulgui, però no poden envair l'espai de tots. Jo respecto a tothom, i demano que em respectin a mi", diu.

La majoria d'aquestes friccions no han passat de crits i alguna empenta, però "qualsevol dia hi pot haver violència –admet José Casado, vigilant privat de 40 anys i portaveu de Segadors del Maresme–. Aquesta és una activitat de risc perquè l'independentisme perd força i s'endureix al carrer".

Casado, segons relata, ha rebut trucades amenaçants, i a tres dels seus companys els han fet pintades a casa. "Si sortim de nit és per no molestar ni trobar-nos amb gent que ens insulti –explica des de la Costa Brava E. D., científica de 44 anys i portaveu de #LIBERAGERONA–. Si anem en grup, és per sentir-nos més segurs. I si anem tapats, és perquè no ens gravin la cara".

Guerra de pantalles

Convertides en l'antítesi dels CDR, les brigades de neteja imiten les seves tècniques mediàtiques: graven amb els mòbils accions, topades amb la policia i amb els independentistes, en què cada bàndol grava el contrari per penjar el vídeo a les xarxes.

Una sortida nocturna d’una brigada de neteja a Barcelona el mes de març de l’any passat.

Per si un policia els demana el DNI, els brigadistes s'imprimeixen a casa el formulari VAR34, el que els Mossos entreguen al ciutadà si vol presentar una queixa. Per omplir el seu apartat "exposició de fets" porten a sobre un escrit model: "El dia X a les X hores era al carrer X de X netejant de plàstics els arbres i fanals que algú de forma incívica havia embrutat (…). En aquell moment van arribar els Mossos amb números professionals X i X per identificar-me. Atenent a l'article 16.1.A i 16.1.B de la llei 04/2015 que regula els motius d'identificació, aquesta només es pot portar a terme per la comissió d'una infracció administrativa o en prevenció de la comissió d'un possible delicte".

No barallar-se

En l'activisme anti o pro independència regna la consigna pacifista. Les brigades consultades corroboren que la seva primera norma és "no entrar a discutir ni barallar-se amb ningú", diu José Casado. La segona, retirar llaços o estelades només de mobiliari o espais públics. "Mai toquem el que hi ha als balcons privats", explica E. D. "Nosaltres som més cauts –explica Casado–, ja que tampoc traiem els símbols dels ajuntaments si els han col·locat per un acord de ple".

La ide és conquistar el carrer. "Tant de cartell envaint l'espai públic és feixisme, intenta donar-te la sensació d'hegemonia, que estàs sola, quan no és veritat –explica E. D.–. Si el Govern no reacciona, reaccionem nosaltres. Està en joc la llibertat, el dret i la unitat d'Espanya".

Aquests grups insisteixen en la seva transversalitat ideològica, malgrat que el bàndol independentista els acusa de ser d'extrema dreta. "Aquí –explica Casado–, hi ha gent de Plataforma X Catalunya, de Vox, del PP, de Ciutadans… però no se li pregunta a ningú de quin partit és, ni parlem de política". E. D., votant d'IU "fins que va arribar el pacte d'Estella" i després d'UPD, admet la presència d'ultres, "però no són majoria –assegura– . Quan, en algun xat nostre, algú diu coses xenòfobes li rebato: 'Parles com un indepe".