Pakito i Akkaspace, dos ‘hackers’ adolescents

El rellotge s’acostava a la mitjanit de dimarts passat quan dos joves de 18 i 19 anys, des de casa seva, a Arinaga, Gran Canària, van llançar a través de les seves xarxes socials un missatge als seus seguidors: "¡Nou canal disponible! Hem creat un canal de Telegram on publicarem totes les actualitzacions importants de la nostra plataforma". Aquestes "actualitzacions importants" serien més filtracions de dades personals d’alts càrrecs de l’Estat, entre ells, el president del Govern, Pedro Sánchez, cosa que ja feia dotze dies que estaven fent en xats afins a Alvise Pérez. A això se sumarien informacions privades de qualsevol ciutadà previ pagament dels interessats per consultar-les. No ho sabien, però aquest comunicat seria l’últim. Només sis hores més tard, un gran desplegament policial liderat per la Comissaria General d’Informació (CGI) va irrompre als seus domicilis i els va detenir, seguint ordres de l’Audiència Nacional, per terrorisme.

Estudiant d’Informàtica

Darrere del missatge hi ha dos joves hackers que durant gairebé dues setmanes van posar en perill els sistemes de seguretat de l’Estat. D’una banda, el considerat com a líder, Yoel O., un estudiant d’Informàtica que s’amagaria darrere del nickname Akkaspace; de l’altra, el seu amic i company Cristian S., que es faria anomenar Pakito i fins dimarts treballava en el negoci de la seva mare a Playa de Arinaga.

El president del Govern, Pedro Sánchez; la presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol; la vicepresidenta María Jesús Montero i ministres com Fernando Grande-Marlaska i Óscar Puente figuren entre les seves víctimes. D’ells van divulgar des del 19 de juny i en dues tandes els DNI, adreces de domicilis personals, números de telèfon i correus electrònics. A aquests cal afegir periodistes, expolítics com Dolores de Cospedal, i els imputats en el cas Koldo: Santos Cerdán, José Luis Ábalos i Koldo García.

La informació privada era la base del seu negoci, ja que, presumptament, venien les dades personals dels polítics a canvi d’uns 200 euros en criptomonedes. Així almenys ho sosté la investigació del CGI. Els agents especialistes consideren que el Yoel era el responsable d’obtenir les referències dels alts càrrecs de l’Estat i del Govern. "A més, valent-se de la publicitat i transcendència de les publicacions, hauria venut il·lícitament l’accés a bases de dades que contenen informacions sensibles", expliquen fonts pròximes a la investigació. Al segon detingut, Cristian S., l’assenyalen com a encarregat, presumptament, de monetitzar les activitats i responsable de la gestió del moneder virtual en el qual rebien els pagaments.

Notícies relacionades

Ayuso projecta unitat amb Feijóo

La ponència del congrés evita els temes difícils i endureix l’ideari

Amenaça per a la seguretat

El Yoel i el Cristian no s’amagaven. L’informe afirma que "els mateixos perfils que publicaven les dades reivindicaven la seva possessió". No contents amb això, "presumien" de la seva capacitat per vendre’ls i "llançaven missatges amenaçadors" de futures publicacions. La policia titlla la seva activitat de "greu amenaça per a la seguretat nacional". A més, l’estructura creada pels detinguts per a les activitats delictives incloïa el cobrament mitjançant l’ús de criptomonedes, cosa que facilita l’anonimat i dificulta el rastre dels fons obtinguts. Els dos acusats van ser traslladats a l’Audiència Nacional per prestar declaració per un presumpte delicte de ciberterrorisme. Cap d’ells tenia historial delictiu vinculat amb ciberatacs.