El mapa de les grans fortunes

Només un reduït grup pot presumir a Espanya de guanyar més de 601.000 euros a l’any. Segons l’última estadística de l’IRPF publicada aquesta setmana per l’Agència Tributària, corresponent a l’exercici 2023, tot just 14.738 contribuents superen aquest llindar entre 23,9 milions de declarants. Això representa un exigu 0,1% del total, una elit econòmica que es concentra de manera molt clara en el mapa.

La Comunitat de Madrid destaca com el gran pol d’atracció d’aquestes rendes milionàries. Tot i que representa el 16,3% del total de declarants a Espanya, agrupa a ni més ni menys que al 44,6% dels que declaren ingressos superiors als 601.000 euros, tant per rendiments del treball com per inversions o altres rendes. En números absoluts, prop de 6.570 persones amb aquests elevats ingressos tenen la seva residència fiscal a Madrid.

El segueixen Catalunya, amb un 21,7% del total (uns 3.192 contribuents), i Andalusia, que amb prou feines arriba al 8% (1.185 persones). La resta de comunitats es reparteixen el 25,7% restant, sense incloure el País Basc i Navarra, que gestionen els seus propis sistemes fiscals.

El contrast amb la majoria de la població espanyola és notable. Més del 72% dels declarants reconeixen ingressos inferiors a 30.000 euros anuals. De fet, més de 5 milions de persones estan en trams molt baixos, amb menys de 6.000 euros a l’any, i més de 17 milions no arriben als 30.000.

Comunitats com Extremadura, Castella-la Manxa, Andalusia i les Canàries tenen prop del 90% dels declarants per sota de 30.000 euros, reflex d’economies més fràgils. Per contra, Madrid és la regió on menys contribuents estan en trams baixos (el 81%).

Baixa fiscalitat

Notícies relacionades

La Generalitat pagarà a l’octubre els retards als funcionaris

Murtra proposa fusions de telecos a canvi d’invertir en tecnologia a la UE

El nombre total de grans contribuents es va reduir lleugerament a Espanya respecte al de l’any 2022; es va passar de 15.186 a 14.738, gairebé mig miler menys. No obstant això, aquest retrocés no va afectar Madrid, on la xifra es va mantenir gairebé intacta. Una situació que s’explica no només per l’efecte capitalitat, sinó també per polítiques de baixa fiscalitat, que atrauen alts patrimonis davant autonomies amb una pressió fiscal superior.

La bretxa territorial és tan pronunciada que algunes regions pràcticament desapareixen en els trams alts. Extremadura compta només amb 41 contribuents que superen els 601.000 euros, mentre que La Rioja en suma tot jut 50, cosa que representa entre les dues un 0,6% del total.