El Tribunal Suprem examina les condemnes a la trama 'Gürtel' pel 'cas Fitur'

El fiscal del Tribunal Suprem Javier Zaragoza demanarà aquest dimecres a la Sala Penal de l'alt tribunal que confirmi les penes de presó imposades pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) el febrer del 2017 als capsde la trama Gürtel El tribunal també revisarà en vista pública les impugnacions del Ministeri Públic i els recursos presentats per la resta de condemnats per arreglar els contractes relacionats amb el muntatge de l'expositor institucional de la Comunitat Valenciana a la Fira Internacional de Turisme (Fitur) en les edicions del 2005 al 2009.

Els magistrats també escoltaran els arguments de les defenses dels 11 condemnats per associació il·lícita, prevaricació administrativa, tràfic d'influències, malversació de cabals públics, falsedat documental i suborn. Entre ells hi ha el líder de la xarxa corrupta, Francisco Correa; el considerat número dos, Pablo Crespo; i el responsable d'Orange Market, Álvaro PérezEl Bigotes, que són a la presó des del 14 de febrer, quan van començar a complir aquesta primera condemna que oscil·la entre 12 i 13 anys.

El tribunal estarà presidit pel magistrat Andrés Martínez Arrieta, que serà ponent de la sentència i estarà compost per Juan Pablo Colmenero, Juan Ramón Berdugo, Andrés Palomo i Pablo Llarena. També estudiarà els recursos presentats per altres condemnats, com l'administradora d'algunes de les empreses de la Gürtel, Isabel Jordán; o l'exconsellera popular de Turisme i expresidenta de les Corts Valencianes Milagrosa Martínez.

La Fiscalia ha anunciat en un comunicat que sol·licitarà al tribunal que desestimi de forma íntegra els recursos presentats per les defenses dels condemnats i que, per tant, faci ferma la sentència del tribunal valencià. També demanarà la modificació de les penes imposades pel delicte de malversació de fons públics, ja que les fixades són "inferiors al mínim legalment imposable".

Més anys d'inhabilitació 

D'aquesta manera, amb la intenció que s'adeqüin als "marges legalment previstos" per aquest delicte, les penes es podrien veure incrementades respecte als anys d'inhabilitació, però també en el temps de presó per a algun d'ells. En el cas dels líders de la trama, només es veuria afectada la inhabilitació, que augmentaria dels 10 a 15 anys.

El TSJCV va començar a jutjar 13 persones per la peça separada de la trama Gürtel el març del 2015 i va quedar vist per a sentència un any després, després de 65 sessions. El 10 de febrer del 2017 va donar a conèixer la sentència que ara es revisa i que va condemnar onze dels acusats.

El cap de la Gürtel va ser condemnat a 13 anys de presó (tres anys per associació il·lícita; un any per tràfic d'influències; sis per malversació i tres per suborn); Pablo Crespo, a 13 anys i tres mesos (dos anys i mig per associació il·lícita; un any per tràfic d'influències; sis per malversació; un any i nou mesos per falsedat documental i dos per suborn); iEl Bigotes, a 12 anys i tres mesos de presó (un any i mig per associació il·lícita; un any per tràfic d'influències; sis anys per malversació; un any i nou mesos per falsedat documental i dos anys per suborn).

Tots tres es troben pendents de conèixer la resolució de l'Audiència Nacional pels primers anys d'activitat de la xarxa encapçalada per Correa (1999-2005), la vista oral de la qual va finalitzar el novembre del 2017. A més, ara mateix estan sent jutjats per una altra peça de la branca valenciana, relatiu al presumpte finançament il·legal del PP del País Valencià.

Altres condemnats 

El tribunal valencià també va condemnar l'administradora Isabel Jordán -pendent també de la sentència de l'Audiència Nacional-, que va fixar per a ella sis anys de presó; l'exgerent d'Orange Market Cándido Herrero -està sent jutjat per la presumpta caixa 'b' del PP valencià- a quatre anys i quatre mesos; i l'exempleada Mónica Magariños, a tres anys de presó.

Per un altre costat, la sentència condemnatòria va recaure contra exdirigents polítics com Milagrosa Martínez, penada amb nou anys de presó; el seu excap de gabinet, Rafael Betoret, castigat a sis anys de presó. Set anys de presó s'han imposat per a l'excap de l'àrea de Mercats i Comunicació de l'Agència Valenciana de Turisme (AVT) Isaac Vidal; i quatre anys per a l'exresponsable del servei de Promoció de l'Agència de Turisme, Jorge Guarro.

Per últim, l'excoordinadora de fires de l'AVT Ana Grau, va ser condemnada a tres anys de presó, i absolta pel delicte de malversació de cabals públics. El TSJCV va absoldre l'exconsellera de Turisme Angélica Such i l'excap de servei d'infraestructures turístiques de la Conselleria Juan Bover.

Manipular, alterar i influir 

El TSJCV va considerar provat que els acusats van crear una trama empresarial per obtenir diferents contractes de la Generalitat Valenciana a les fires de turisme després de realitzar diferents actuacions encaminades a manipular, alterar i influir a favor seu en la tramitació dels procediments administratius d'adjudicació d'aquests treballs.

Segons la sentència, de 558 pàgines, que ara s'estudiarà i que es farà ferma, el grup d'empreses de Correa es va crear 'expressament' per manipular concursos públics i "participar activament en el canvi de les condicions exigides als adjudicataris". Els magistrats del tribunal valencià destaquen que utilitzaven les seves influències amb el PP per "pervertir" els processos de contractació.

Aquestes societats tenien informació privilegiada, ja que coneixien anticipadament les condicions dels contractes públics, que, a vegades, es modificaven a la seva conveniència. El TSJCV explica que amb l'arribada de Milagrosa Martínez a la Conselleria de Turisme i el nomenament del seu cap de gabinet, Rafael Betoret, van començar els canvis en les edicions de Fitur i la unificació en un sol contracte tant del disseny com de la fabricació, muntatge, emmagatzematge i desmuntatge de l'estand, "alterant-se també els criteris d'adjudicació per donar preferència ara als d'índole subjectiva".

Cobrar dues o més vegades 

Afegeix que les mercantils de la Gürtel no tenien mitjans materials ni personals per prestar els serveis contractats i que per això subcontractaven amb tercers i així obtenien un "enriquiment irregular" al lucrar-se aplicant uns "marges descomunals", amb el "joc" de cobrar dues o més vegades conceptes idèntic o inexistents.

Notícies relacionades

Els caps de la 'Gürtel', condemnats a 13 anys de presó per la trama valenciana

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

També facturant despeses "extres" quan la majoria d'ells ja estaven incloses en els objectes del contracte, com material, uniformes per als integrants dels estands o reportatges fotogràfics, va assenyalar la sentència. En total, la trama va obtenir dels fons públics valencians més de 5,6 milions d'euros, dels quals 23.733,60 euros van ser cobrats de manera indirecta mitjançant una comissió d'un càtering.

D'aquesta quantitat, gairebé dos milions d'euros corresponen a beneficis percebuts pels treballs realitzats en adjudicacions de forma il·lícita, i 276.812,68, a sobrecostos o duplicitats durant les edicions de Fitur del 2005 al 2009.