Tardà, Rodríguez Ibarra i Anasagasti, diàleg de sords a Sevilla

«¿Per què no feu com Ibarretxe, que va anar al Congrés amb la seva proposta, es va votar i es va derrotar? ¡Deixeu-nos votar a nosaltres!». L’expresident extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra tallava així la discussió acadèmica mantinguda ahir amb el portaveu d’ERC al Congrés, Joan Tardà, sobre el dret a decidir dels catalans. Mentre, el líder d’Esquerra s’armava de paciència per intentar explicar què és això del procés davant 400 estudiants universitaris i futurs politòlegs, en una trobada organitzada per Diplocat. Tardà lamentava la falta de maduresa democràtica per abordar el conflicte sobiranista, que havia obligat a «prendre una drecera» davant els fins a «19 intents fallits» de reclamar un referèndum que permetés constatar si, ara sí que sí, existeix una majoria democràtica que opta per la independència.

Notícies relacionades

Alejandro Fernández i la suma de Feijóo

Cap a un Govern de geometria variable

    El debat, celebrat a la Universitat Pablo de Olavide, tenia per objectiu analitzar les tensions intergovernamentals i el futur del model d’Estat. Davant un auditori ple, Tardà, Ibarra, l’històric dirigent del PNB Iñaki Anasagasti i l’expresident del Parlament andalús Manuel Gracia (PSOE) van coincidir en la necessitat de superar mitjançant el diàleg un Estat de les autonomies que es va crear fa 35 anys pensant en les necessitats del moment, però que ara es veu superat per la realitat. «L’Estat descompost», el va anomenar el polític basc. 

    Ibarra va rebutjar qualsevol possibilitat de consulta a Catalunya que no inclogui la resta del territori: «Necessitem Catalunya per fer un projecte d’igualtat al meu país, perquè Catalunya té una renda més alta que la resta», va dir. Es va enrocar també a defensar que l’única sortida vàlida al conflicte passa pel model federal defensat pel seu partit, el PSOE, i es va embrancar amb Tardà en una competició històrica sobre si Catalunya havia sigut alguna vegada regió independent, com Escòcia. «Cada vegada que Espanya passa per una crisi us en voleu anar», va adduir. Anasagasti va insistir a dir que, excepte el País Basc i Catalunya, les comunitats no demanaven autonomia, i que «es pot conviure a Espanya sent nacions dins d’un Estat si el projecte és suggestiu». A Tardà els estudiants no van parar de preguntar-li: «Independència, ¿per què?». El republicà va retreure que els governs de Madrid hagin optat per la «violència jurídica», i va defensar la independència com a via per a una república d’esquerres.