Catalunya i Madrid s’allunyen de la productivitat de les regions més riques

Com a conseqüència d’un ritme d’augment més reduït, la distància entre la productivitat europea i l’espanyola s’ha duplicat en aquest període, al passar d’estar el 6% per sota de la mitjana fa 24 anys a estar el 12% el 2022, segons l’estudi Evolució de la productivitat a Europa: una mirada regional, d’Oriol Aspachs, director d’Economia Espanyola de CaixaBank Research, i Erik Solé, ajudant d’investigació al mateix servei d’estudis, publicat pel Cercle d’Economia.

Reunió anual

Aquest fòrum d’opinió situa la preocupació per la baixa productivitat en les qüestions a debat de la reunió anual que faran a Barcelona del 22 al 24 de maig, amb la participació del president del Govern central, Pedro Sánchez; el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i el rei Felip VI, entre d’altres. L’any passat ja van posar sobre la taula a la trobada la inquietud per l’estancament de la renda per càpita.

El repte de la productivitat és un dels més importants, segons els experts, al ser clau per al dinamisme econòmic i el benestar de la població i estar associat al creixement del PIB per càpita i els ingressos dels ciutadans. A escala europea se’n va registrar un avenç de l’1,9% anual entre el 2000 i el 2006 i del 0,9% entre el 2007 i el 2022, un període que inclou la gran crisi financera que va esclatar el 2008. Els territoris més productius van ser Dinamarca, Bèlgica, els Països Baixos, Alemanya i Àustria. França i Itàlia han perdut força i pràcticament ja no tenen cap regió que lideri aquest rànquing, explica l’estudi. Amb tot, i malgrat que el ritme s’ha reduït com arreu del món, la diferència és més gran als EUA, que han passat del 2,4% del 2000 al 2006 a l’1,3% del 2007 al 2022; o al Japó, de l’1,5% al 0,8%, respectivament.

A tots els països avançats el creixement d’aquesta variable s’ha alentit. A Espanya, lluny d’estrènyer-se, la bretxa respecte a la mitjana s’ha ampliat i només n’hi ha una excepció, el País Basc, que "presenta un nivell de productivitat relativament alt i s’acosta al de les regions europees més productives", que es concentren al centre i nord del continent.

De fet, el que els autors denominen com la capital europea de la productivitat se situava abans de la gran crisi financera del 2008 entre Davos (Suïssa), Milà (Itàlia) i Basilea (Suïssa), a 1.066 quilòmetres amb cotxe de Barcelona i a 1.672 de Madrid. En canvi, actualment es troba entre els länder alemanys de Baden-Württemberg i Baviera. En concret, entre Nuremberg, Stuttgart i Múnic, a 1.381 quilòmetres de la capital catalana i a 1.931 de Madrid. Un viatge de, com a mínim, tres hores més.

Patró generalitzat

Notícies relacionades

Carta conjunta de l'empresariat català a Sánchez contra l'opa

La Moncloa s’obre a retardar el tancament de les nuclears però sense carregar el rebut de la llum de 1.300 milions que ara paguen les elèctriques

A les dues principals comunitats autònomes, que competeixen en ser la primera i segona economia del país, el creixement de la productivitat ha sigut molt baix durant els últims anys i ha estat allunyat del dels territoris més productius a Europa. La distància respecte a les regions més productives ha augmentat un 16% a Catalunya i un 21% a Madrid. El patró es reprodueix, en termes generals, a totes les autonomies, que l’any 2000 presentaven un nivell de productivitat similar a la mitjana de la UE, mentre que el 2022 es van situar totes per sota.

L’estudi destaca que per arribar a un nivell de PIB per càpita com el de la regió de Provença-Alps-Costa Blava (Marsella), a França, la productivitat a Catalunya hauria de créixer un 25%, i un 58% per assemblar-se a la d’Alta Baviera (Múnic), a Alemanya. Les regions europees on més ha crescut la productivitat també són aquelles on més ha crescut el PIB per càpita. A escala europea, el creixement anual mitjà del PIB per hora treballada entre el 2000 i el 2020 es va situar en l’1,2%. Només hi va haver descensos el 2008 i el 2009, en plena crisi financera global.