Tres turistes espanyols moren en un tiroteig al centre de l’Afganistan

Segons una informació preliminar facilitada per fonts hospitalàries, els tres turistes que van morir eren de nacionalitat espanyola. Els ferits són oriünds de Noruega, Austràlia, Lituània i Espanya. Fonts diplomàtiques van indicar que estaven intentant confirmar les identitats dels morts. Segons The New York Times el tiroteig es va produir al voltant de les 17.30 hora local, quan almenys un home armat va obrir foc contra un grup de turistes mentre aquests passejaven pel basar de la ciutat. Quatre persones van ser detingudes en relació amb el tiroteig, que no va ser reivindicat per cap grup armat.

Condemna del Govern talibà

El Govern talibà "condemna enèrgicament aquest crim, expressa els seus profunds sentiments a les famílies de les víctimes i assegura que tots els criminals seran trobats i castigats", va declarar Qani en un comunicat. Un resident local, que no va voler donar el seu nom, va explicar que va sentir "el so de successius trets i els carrers de la ciutat que conduïen al lloc van ser bloquejats immediatament per les forces de seguretat".

Bamian, que allotjava dues monumentals estàtues de Buda destruïdes el 2001 pels talibans, és la principal destinació turística de l’Afganistan. Els atacs mortals contra estrangers han sigut poc freqüents des que els talibans van tornar al poder l’agost del 2021. El turisme a l’Afganistan ha augmentat en els últims anys perquè la seguretat va millorar des que els talibans van posar fi a la seva insurgència, després d’enderrocar el Govern recolzat pels Estats Units.

Els talibans han intentat promocionar la indústria del turisme per impulsar així l’economia i millorar la imatge del Govern, aïllat en l’arena internacional. Les restriccions a les dones i a la seva educació i als seus moviments han rebut grans crítiques de la comunitat internacional, i cap país ha reconegut el seu Govern. El mes passat, funcionaris talibans van inaugurar un institut dedicat al turisme i a l’hospitalitat per millorar la infraestructura turística del país. Han intentat garantir a les agències de turisme que el país és segur per als estrangers, malgrat l’amenaça persistent que presenta la filial regional d’Estat Islàmic, que ha portat a terme atacs esporàdics a l’Afganistan en els últims anys que han buscat desestabilitzar el Govern.

Advertència

Un turista estranger que va arribar ahir a la nit a la província occidental d’Herat va publicar en un grup de WhatsApp per a viatgers a l’Afganistan que les autoritats talibanes el van parar a ell i a d’altres i els van dir "que, a causa de Bamian, ja no [estaven] segurs". Al final, "els vam convèncer perquè ens deixessin marxar, ens van dir que anéssim a menjar ràpid i que no ens quedéssim al carrer", va relatar.

La regió de Bamian està habitada majoritàriament per membres de la comunitat xiïta hazara. Aquesta minoria religiosa, que ha sigut històricament perseguida, ha sigut blanc reiterat del grup Estat Islàmic (EI), que els considera heretges.

Notícies relacionades

Mor Pepe Mujica, expresident de l’Uruguai i símbol de l’esquerra

La UE imposarà sancions a Rússia si no hi ha avenços cap a una treva

Precisament, el mes de març passat, Estat Islàmic de Khorasan (EI-K), la marca afganesa de l’organització ultraradical supranacional, va portar a terme un espectacular atac terrorista contra el centre comercial Crocus, a Moscou, i va causar almenys 140morts i centenars de ferits. Els responsables de l’atac eren ciutadans centreasiàtics establerts en territori de la Federació Russa que havien sigut radicalitzats mitjançant les xarxes socials.

EI-K compta amb una limitada implantació territorial en zones rurals de l’Afganistan, i en cap cas ha arribat a controlar grans ciutats o àmplies franges de territori, com sí que ho va fer al seu dia Estat Islàmic a Síria i l’Iraq. El seu proselitisme es fa precisament mitjançant captació a les xarxes socials, en especial en territori de la Federació Russa, on viuen milions d’immigrants d’Àsia Central sotmesos a un constant maltractament i marginació, circumstància que constitueix un excel·lent caldo de cultiu per a l’extremisme religiós.