Cap a un Govern de geometria variable

¿Per què? Els set escons d’ERC i de Junts van ser necessaris per a la investidura de Pedro Sánchez i tornaran a ser decisius si el Govern de coalició format pel PSOE i Sumar vol tirar endavant els Pressupostos Generals de l’Estat del 2025. Del que passi durant les pròximes setmanes en les negociacions catalanes, al mig unes eleccions europees, dependrà que la 15a legislatura de la nostra democràcia, iniciada el 21 de novembre del 2023, tingui una vida curta.

Carles Puigdemont, que insisteix a voler presentar-se a la investidura, exercirà tota la pressió i més per aconseguir el seu objectiu. En resum: prometre el suport a Madrid a canvi de ser investit president. Per aquesta raó, al·ludeix al fet que guanyar no és garantia de presidir. Per a això, Puigdemont ha d’obtenir uns suports suficients, dels quals aritmèticament manca perquè ningú assenyat preveu que el recolzin ERC i el PP alhora. El seu somni que el PSC li atorgui aquest favor passa perquè Pedro Sánchez obligui Salvador Illa a fer-se l’harakiri. Barcelona a canvi de Madrid. Si el seu desafiament no es compleix, serà Puigdemont qui haurà de decidir si aguantar Sánchez o menjar-se les seves paraules. ¿Acceptarà Puigdemont retirar-se de l’escena a canvi de donar via lliure a un Govern d’Illa, avalat per Junts, que garanteixi un mínim programa de gestió? És l’objectiu, més o menys fet públic, de les principals associacions empresarials catalanes.

Notícies relacionades

La sentència ‘mutant’ del procés

Puigdemont reapareix a les portes del principi d’acord ERC-PSC

Si el PSC i Junts no es posen d’acord, l’aritmètica permet la reedició del tripartit del PSC amb ERC i els Comuns. Aquesta opció començaria amb discrepàncies respecte a temes clau en el desenvolupament d’infraestructures, començant per la necessària ampliació de l’aeroport d’El Prat. Per no parlar de la llunyana aspiració de desenvolupar el projecte Hard Rock Cafè a Tarragona, que va ser la cirereta que va precipitar l’avançament electoral.

Amb el suport d’investidura de Junts d’una banda o d’ERC+Comuns per l’altra (tampoc és assenyat pensar que PP i Vox podrien recolzar-ho), un Govern Illa naixeria amb una aparent debilitat que pot convertir-se en fortalesa. Això és: la capacitat de poder gestionar i tirar endavant projectes de diferent índole aplicant la geometria variable, pactant des del centre a esquerra o dreta. Per exemple, en política de suport a les empreses, el PSC no es diferencia en gairebé res amb els objectius de la majoria de partits. Mentrestant, un senyal: l’agència de qualificació de deute Moody’s ha valorat positivament els resultats electorals, que redueixen el "risc polític" a Espanya. Sánchez ha d’estar satisfet.