Capitalisme i democràcia

L'economia de mercat, el capitalisme, és el sistema que més desenvolupament i prosperitat ha estat capaç de produir al llarg de la història. Tot i els seus defectes i perills, s'ha imposat a qualsevol altre. El capitalisme, no obstant, no hi entén de valors, sinó que el seu caràcter és bàsicament amoral. La moral és cosa dels homes i les dones. Per això, el capitalisme no només necessita ser complementat per la política democràtica; ha d'estar-hi subjecte.

El capitalisme està orientat i mogut pel vector de l'eficiència. Generar més riquesa amb menys recursos. En canvi, el vector polític té a veure amb els valors, amb el que les persones que viuen en societat senten i pensen. Són aquests valors, convertits en normes a través de la democràcia, els que han de posar límit a les dinàmiques econòmiques injustes o contraproduents, i regular-ne el funcionament.

Cada societat té un sistema de valors propi. Hi ha cultures que s'assemblen enormement, però també hi ha diferències, a vegades abismals, entre elles. És un greu error comparar l'Estat del benestar noruec amb el del Canadà -per posar-ne dos exemples- sense tenir en compte que els seus valors i, per tant, els seus consensos socioeconòmics bàsics, són diferents.

La clau, em sembla, es troba en aquells mecanismes mitjançant els quals una societat incorpora i fa respectar els seus valors en l'àmbit de l'economia. Com que ho ha de fer a través de la política, resulta fonamental que aquesta i els seus diferents poders funcionin el millor possible. A més, els límits a l'economia no només han d'expressar la sensibilitat d'una comunitat concreta, sinó que han de permetre a l'economia generar els recursos suficients, és a dir, funcionar sense avariar-se, ja que és justament aquesta riquesa la que permet, per exemple, sostenir el nostre Estat de benestar.

Hem vist en els anys recents que la política i els òrgans reguladors

-nomenats des de les institucions polítiques- han fallat a l'hora de fixar regles, vigilar que es compleixen i intervenir davant els agents econòmics, que aprofiten a favor seu, entre altres, els avantatges de la globalització. Ha estat així als EUA, Grècia, el Regne Unit i a Espanya, per citar-ne quatre casos.

Notícies relacionades

Oposició i «porqueria»

Feijóo promet un "rearmament moral" als militants

¿Com podem fer que l'economia no doblegui la voluntat democràtica? L'única manera, al meu entendre, és reforçant la política democràtica. En cada estat i, si parlem d'Europa, també en el si d'un grup d'es-

tats. A canvi, la política, i els partits a través dels quals s'articula, han de modificar la seva forma d'actuar flexibilitzant les seves rígides estructures, obrint-se més a idees i persones, afavorint una relació més oberta i participativa amb els ciutadans, etcètera. És un pacte necessari i bo per a tothom.