Oposició i «porqueria»

"Eurovisió és el nou Franco". Amb aquesta afirmació va sorprendre Alberto Núñez Feijóo aquesta setmana. L’Executiu va aprofitar la dimensió del festival europeu per posar el focus en la massacre d’Israel a Gaza. I Feijóo li ho criticava. Ho veia una cortina de fum.

Gaza: 15.000 nens assassinats

Sánchez estava aconseguint que la UE es mogués i actués davant la tragèdia de Palestina i anés més enllà de les condemnes. No obstant, no aconseguia el reconeixement desitjat. Les polèmiques votacions que van tenir lloc en l’últim festival d’Eurovisió van posar en evidència el suport que la causa israeliana manté en diferents sectors.

Per al PP i Vox, el Govern central utilitzava Eurovisió com a distracció per evitar parlar dels problemes reals. Per a altres partits, en canvi, era el PP qui desviava el focus de la realitat a Gaza, on milers de nadons poden morir de fam, afegint-se als més de 55.000 assassinats l’últim any i mig. Així ho va denunciar el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, al Congrés, mostrant desenes de folis amb els noms de nens assassinats per Israel. Alguns diputats del PP no van poder sostenir-li la mirada davant el pes d’aquestes paraules.

Llei ELA, tres morts al dia

Sorprenent també, però per crítica, constructiva i necessària, va ser la intervenció de la diputada popular Ester Muñoz en la sessió de control. Aquest cop no va fer servir el to habitual dels acaraments amb Óscar Puente. I va descol·locar la vicepresidenta María Jesús Montero al denunciar que, després de gairebé set mesos des de l’aprovació de la llei ELA, "els diners no arriben" als pacients per falta de dotació pressupostària. Tres malalts d’ELA moren al dia, li va assestar. Montero, a la defensiva, va recordar que la sanitat està transferida a les comunitats autònomes –11 d’elles governades pel PP– i va derivar el debat cap a la negativa del PP a aplicar la llei d’habitatge, fins i tot citant casos de corrupció. Tot i que va dir que "per descomptat" es compliria amb els pacients d’ELA, no va donar detalls. Va criticar que Muñoz només es preocupés per aquests malalts, i va assenyalar que "moren centenars de persones" en regions governades pel PP per la falta d’ajudes a la dependència. Muñoz va fer control al Govern central, sense estridències. Una intervenció allunyada del seu estil habitual.

Feijóo també va adoptar inicialment un to més moderat. Va criticar Sánchez pel mal funcionament del país: "no surten els comptes" i, malgrat la "pujada d’impostos", "Espanya és el país de la UE amb més pobresa infantil". Aquest miratge del líder del PP fent oposició es va diluir tan bon punt li va retreure a Sánchez que segueixen "en l’oposició", actuen "sempre en contra d’Espanya" i la seva política s’aferra a la "porqueria". El discurs de Feijóo va derivar en caos, apocalipsi i casos de corrupció que assetgen el Govern central i, més encara, el president. Aquests assumptes que preocupen a la Moncloa, no només judicialment, sinó perquè impedeixen reprendre la iniciativa política. Es limiten a "resistir", a "aguantar el ruixat", però sense capacitat de mostrar la gestió. Ja hi ha veus al PSOE que reclamen més ofensiva i menys contenció.

Notícies relacionades

Feijóo promet un "rearmament moral" als militants

El nòvio d’Ayuso i el fisc

Entusiasmar el PP

Mentrestant, en el PP ja se suggereix a Feijóo el rumb a seguir: és moment d’"entusiasmar els propis", i no limitar-se només a "atiar Sánchez". Ho demanen José María Aznar i Isabel Díaz Ayuso a les portes d’un congrés del partit en el qual, segons s’anticipa, no hi haurà "grans canvis", malgrat que algunes enquestes indiquen que Feijóo ha dilapidat un important capital polític en dos anys i que el seu lideratge no aporta valor afegit a la marca PP. Ja hi ha càrrecs del partit que pregunten obertament: ¿què passa amb Feijóo.