Festival escenicosagrat

Grans veus wagnerianes protagonitzen ‘Parsifal’ al Liceu

  • El Liceu coproduirà la gran obra de Wagner, ‘L’anell del nibelung’, dirigit per Romeo Castellucci

  • El Liceu presenta una temporada eclèctica

  • El Liceu Mar segueix amb bon rumb

  • Josep Pons s’estrena al coliseu amb la tremenda partitura d’aquesta òpera mística interpretada per veus de primera en la reposició d’un muntatge de Claus Guth ambientat després de la Primera Guerra Mundial

  • Elena Pankratova, Nikolai Schukoff, René Pape, Matthias Goerne, Ievgueni Nikitin i Paata Burchuladze protagonitzen l’òpera a partir del dia 25

El baix alemany Hans-Peter König, destacat especialista en Wagner, en una escena del primer acte de Parsifal, que el director Claus Guth situa en un sanatori.

El baix alemany Hans-Peter König, destacat especialista en Wagner, en una escena del primer acte de Parsifal, que el director Claus Guth situa en un sanatori.

4
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

Per a Josep Pons és tot un honor debutar per fi a la fossa del Liceu amb un títol tan complex i ric com ‘Parsifal’, festival escènic sagrat de Richard Wagner (1813-1883), amb un magnífic repartiment. L’òpera mística sobre la transformació i la redempció s’inspira en llegendes medievals i parla de Montsalvat, un lloc al nord-est d’Espanya que ha alimentat la història del Sant Greal i Montserrat, torna al Gran Teatre amb un elenc de luxe a partir del pròxim dia 25: Elena Pankratova (Kundry), Nikolai Schukoff (Parsifal), René Pape (Gurnemanz), Matthias Goerne (Amfortas), Ievgueni Nikitin (Klingsor) i Paata Burchuladze (Titutel) protagonitzen l’òpera a partir del dia 25 en un muntatge ja vist que arrenca després de la Primera Guerra Mundial.

Es tracta d’una coproducció del Liceu i l’Òpera de Zuric firmada per Claus Guth. Se situa a l’Alemanya d’entre guerres i trasllada els protagonistes a un hospital per a mutilats de guerra, ple de traumes i desesperança. La proposta, molt simbòlica, és una advertència sobre els falsos redemptors.

Més de cinc hores

Enfrontar-se a un espectacle de cinc hores i mitja de durada amb entreactes inclosos no és l’únic repte d’aquesta magna peça que posarà a prova el cor i l’orquestra del Liceu. «És l’obra més complicada de Wagner. Parsifal és un univers dins l’univers Wagner. Hi ha coses molt noves com una profusió del cromatisme i l’ús de ‘leitmotiv’ que ja no són tan explícits sinó petites pinzellades, són petits gestos», ha comentat Pons.

«És l’obra més complicada de Wagner. ‘Parsifal’ és un univers dins l’univers Wagner.

Josep Pons

Wagner que a més de compondre la música és l’autor del llibret inspirat en llegendes medievals sobre el Sant Greal i la llança de Longino, juga amb l’ambigüitat dels personatges. «El cas més clar és Kundry, que tant canta la més aguda com la més baixa en un moment. Té tots els colors perquè passa per molts llocs». La transformació dels personatges està en la música». Parsifal és transformació interior.

La mitologia medieval i la màgia són elements claus en Wagner, recorda Pons. A ‘Parsifal’ apareixen les noies flor del món de Klingsor i «el petó de Kundry, que és un element extern que li fa descobrir coses al protagonista», ha apuntat el director musical. «El tema musical és el mateix que fa servir en la comunió. És un petó que l’il·lumina».

«He cantat amb 17 Kundrys diferents però aguts com els d’Elena no els havia sentit mai»

Nikolai Schukoff

Schukoff ha interpretat Parsifal en diferents produccions des del 2017. «He cantat amb 17 Kundrys diferents però aguts com els d’Elena no els havia sentit mai», ha destacat admirat el tenor, que viatja amb un llibre d’autògrafs on figuren molts dels grans tenors que han interpretat Parsifal.

Elena Pankratova va debutar en el rol de Kundry el 2016 a Bayreuth, temple que Wagner va dissenyar per escoltar les seves obres amb una acústica especial i on ‘Parsifal’ es va estrenar el 1882, un any abans de la seva mort. Allà es va representar gairebé exclusivament durant 30 anys. La primera vegada que es va interpretar en un altre teatre després del termini imposat pel compositor va ser precisament al Liceu de Barcelona, el 31 de desembre de 1913, aprofitant la diferència horària amb Alemanya llavors.

«Estrenar el rol a Bayreuth ha marcat la meva manera de veure i interpretar Kundry»

Elena Pankratova

Notícies relacionades

«Estrenar el rol a Bayreuth ha marcat la meva manera de veure i interpretar Kundry i altres rols wagnerians», ha afirmat la soprano russa amb base a Àustria. El Liceu és un altre escenari però la passió wagneriana també és famosa. «La música sempre és la mateixa, el que canvia és la posada en escena. En aquesta producció Kundry experimenta canvis sobretot interns, «es noten més en la seva ànima que exteriorment». I se’n va d’aquest món en pau. Per mi no és una dona sinó un esperit que viatja en el temps, mai saps quant temps estarà en un lloc i on anirà després però sempre apareix quan la història la necessita», ha afirmat la cantant que malgrat haver-se llicenciat com a directora d’orquestra no planeja explotar aquesta faceta.

De Kundry, apunta, que és un rol «complexíssim», recorda Pankratova, que acaba de debutar en el paper d’Isolda, un altre famós personatge wagnerià, a l’Òpera de Munic. «Sens dubte, no tenen res a veure. El rol d’Isolda és molt més senzill. El llenguatge de Wagner està infinitament més desenvolupat a ‘Parsifal’ i necessites tres doctorats per entendre el que diu el meu personatge», fa broma. «Es nota que és el treball d’un mestre en el zenit de la seva carrera».

Temes:

Liceu