Òpera
Bayreuth, el ‘valhalla’ de Wagner
Aquest diumenge s’estrena la nova producció de ‘L’or del Rin’ de Wagner a Bayreuth, amb una aposta ferma: la de donar a conèixer nous directors, musical i escènic, així com noves veus, que s’estrenen al recinte wagnerià per excel·lència
A mesura que ens acostem al temple wagnerià per excel·lència, el teatre que sobre un petit turó va fer construir, amb el suport financer de Lluís II de Baviera, el compositor Richard Wagner a Bayreuth, la ciutat alemanya en què va viure i on hi ha la seva tomba, a mesura que es divisen els jardins d’aquest ‘valhalla’ operístic, ens trobem amb unes escultures, de mida mitjana, situades a les cantonades i en què es representa un Richard Wagner en senyal de dirigir una orquestra, sense batuta, amb les mans, amb gest elegant però alhora segur i decidit.
I és que a Bayreuth, l’estiu té un nom: Richard Wagner, ja que des del 25 de juliol i fins a finals d’agost, cada dia té lloc una representació d’alguna de les òpera del compositor, que no són gaires, una dotzena en total (només comptant les que segueixen en el repertori habitual) o un concert amb fragments de les seves obres.
A primeres hores de la tarda comencen les sessions, que poden allargar-se fins ben entrada l’hora del crepuscle, ja que una constant en tots els títols és la seva llarga durada, Els mestres cantaires, la més extensa, arriba a les quatre hores i mitja, sense comptar les pauses, que aquí, a Bayreuth, quan n’hi ha, són d’una hora cada una. Però no sempre es té l’oportunitat de sortir del pati de butaques, ja que L’or del Rin i L’Holandès errant s’interpreten de forma contínua, que en el cas del primer títol pot arribar a les dues hores i mitja i del segon a les dues hores, sense interrupció.
A Bayreuth no es van estrenar totes les òperes de Wagner, ja que algunes ja s’havien donat a conèixer quan es va construir el teatre, el 1876. Amb una capacitat per a gairebé dues mil persones, aquest monument musical és Patrimoni de la Humanitat des de fa deu anys, quan va ser qualificat com a tal per la Unesco el 2012.
Al Festspielhaus, com es coneix habitualment, es van estrenar Parsifal i les dues últimes òperes que formen, amb L’or del Rin i La valquíria, l’anomenada tetralogia wagneriana sobre temes mítics; ens referim a Sigfrid i L’ocàs dels déus.
Sí que és cert que el compositor va posar restriccions a la interpretació de Parsifal fora de Bayreuth, segons les quals no podia veure’s fora d’aquest recinte fins trenta anys després de la seva mort, cosa que gairebé es va complir, ja que el 1903 el Metropolitan de New York va trencar per una vegada aquesta restricció, que va durar fins el 1913, en concret fins a la nit de Cap d’Any del 1913 al 1914, quan legalment es va poder veure al Liceu de Barcelona.
Cada estiu sol presentar-se a Bayreuth alguna producció nova d’algun dels títols de Wagner. I aquest, ha sigut l’any de l’estrena de noves escenografies per a Tristany i Isolda i per a les quatre de L’anell del nibelung. Del primer títol, el director musical per a les diferents funcions serà Markus Poschner i l’escenografia ve firmada per Roland Schwab, tots dos apareixen per primera vegada a Bayreuth.
Qui també s’estrena en aquest espai és el tenor Daniel Kirsch, alemany d’àmplia trajectòria que ha cantat els grans papers wagnerians en teatres alemanys, i va arribar a substituir Jonas Kaufman a Munic amb molt èxit. Kirsch serà l’encarregat de donar vida a dos personatges, Loge, el déu del foc a L’or del Rin, i el de Lohengrin en unes adaptacions per a públic familiar que tenen lloc al matí durant deu dies i que coordina Katharina Wagner.
Loge, juntament amb el déu Wotan i el nibelung Alberich són els tres protagonistes d’aquesta primera entrega de la tetralogia que Wagner va compondre a partir de relats de la mitologia nòrdica, barrejant-los amb altres idees filosòfiques.
Per a aquestes funcions de L’anell, a Bayreuth, la família Wagner, propietària del recinte i de la producció del festival, s’ha arriscat a l’hora de presentar una nova producció, ja que ha optat per encarregar la direcció musical a un jove director d’Hamburg, Cornelius Meister, que fa uns anys, el 2004, va participar en aquest teatre com a assistent de direcció de Parsifal. La direcció artística vindrà de la mà de l’austríac Valentin Schwarz. Tots dos han ideat una tetralogia amb aires moderns, en què els déus són components d’una família de nous rics, el patriarca de la qual és Wotan, casat amb Fricka, i el seu amic Loge és un cínic, irònic i endimoniat confident, mentre que els gegants són constructors sense escrúpols d’un enorme xalet de luxe, Alberich un vell verd que rapta nens que s’acosten al riu per banyar-se a les seves aigües amb les mares, les tres Nornes, mentre que la deessa Erda és una institutriu.
A més del ja esmentat Daniel Kirch, formen el repartiment de veus per als diferents títols alguns noms consolidats com els veterans Klaus Florian Vogt, Tomasz Konieczny, Irene Theorin, Christa Mayer, Camilla Nylund i Petra Lang, o els que fa pocs anys que estan aquí com Lisa Davidsen, amb una carrera meteòrica que va començar amb un recital a Palma fa uns anys.
Notícies relacionadesPel que fa a directors, Christian Thielemann dirigirà Lohengrin, Oksana Lyniv farà el mateix amb L’Holandès errant i Axel Kober es posarà al capdavant de Tahnhausser.
Per als seguidors de Wagner que no puguin desplaçar-se a Bayreuth, hi ha una molt bona notícia que es va donar a conèixer només començar el festival el passat 25 de juliol i que és l’ampliació de la col·laboració entre el teatre i la discogràfica Deutsche Gramophon, que permetrà posar a la xarxa, a partir de la tardor, la gravació completa de totes les òperes escenificades durant el poc més d’un mes que dura el cicle.
