Fumata blanca i fumata negra: ¿com aconsegueix el Vaticà canviar el color del fum per anunciar l’elecció del nou Papa?

El món sencer mira aquests dies cap a la petita xemeneia situada sobre el Vaticà a la recerca d’un senyal que indiqui l’elecció del nou Papa o, almenys, l’avenç de les negociacions del conclave per escollir-lo. Aquest símbol que per a molts reflecteix fe i devoció també és fruit de la ciència. Més concretament, de la química. I és que al llarg de la seva història, la Santa Seu ha hagut de perfeccionar aquest ritual solemne i tècnicament complex per enviar un senyal clar al món i evitar, per exemple, que en un moment tan transcendent s’enviï un senyal de fum gris que acabi desconcertant tothom. Tal com ha passat, evidentment, en el passat. Però llavors com s’aconsegueix la fumata blanca i la fumata negra? Quines tècniques es fan servir per canviar el color del fum? ¿I què podia fallar perquè sortissin, per exemple, altres colors?

La tradició de comunicar el resultat del conclave papal mitjançant fum no és tan antiga com es creu. Tot i que encara hi ha referències a la crema de paperetes ja en el Renaixement, no va ser fins al conclave de 1878, quan va ser elegit el papa Lleó XIII, que es va començar a utilitzar la fórmula de fumata blanca per indicar l’elecció d’un nou Papa i fumata negra per mostrar que les votacions del conclave havien acabat sense consens. El sistema, institucionalitzat des d’aleshores, va trobar el seu marc legal el 1996 sota el pontificat de Joan Pau II i des d’aleshores ja s’ha convertit en una característica tradició perquè el món pugui seguir l’elecció d’un nou pontífex.

Fum negre

Tradicionalment, el fum negre s’aconseguia amb la simple crema de les paperetes de votació del conclave. Però aquest mètode, a la llarga, va resultar ser massa inconsistent per a un moment tan transcendental per als fidels. Sobretot perquè, segons van observar els tècnics de la Santa Seu, la humitat de l’ambient, la qualitat del paper o el vent podien generar un fum grisenc i, així, confondre els assistents. És per això que per evitar ambigüitats des del conclave del 2005, quan es va elegir Benet XVI, es recorre a un sistema doble per genera fum. D’una banda, s’utilitza una estufa per cremar les paperetes del conclave i, de l’altra, es recorre a cartutxos químics per generar colors concrets.

¿L’ingredient secret per aconseguir un fum tan negre, intens i característic? L’antracè. Aquest hidrocarbur, derivat de l’antracita (un tipus de carbó), crema generant finíssimes partícules de carboni, la qual cosa produeix el característic fum dens i fosc. Curiosament, l’antracè és més habitual en pneumàtics i tintes, així com en certs pots de fum pirotècnics utilitzats en navegació. Es tracta, per exemple, de la substància que es crema perquè en cas d’accident o avaria els vaixells puguin notificar la seva posició i demanar ajuda.

Fum blanc

Notícies relacionades

Treballar en excés pot alterar l’estructura cerebral i perjudicar des de la regulació emocional fins a la presa de decisions

La sonda espacial soviètica cau a l'oceà Índic després de mig segle en l'òrbita terrestre

Aconseguir una fumata blanca és, científicament, encara més intrigant. En els seus inicis, el Vaticà utilitzava palla humida per generar un fum més clar. I és que al cremar aquest material, les gotes d’aigua alliberades dispersaven la llum en totes les direccions, i generava un efecte visual similar al dels núvols i un to més blanquinós. Però tot i que sobre el paper aquesta tècnica té solidesa, en la pràctica el resultat era tan efímer com poc fiable. Especialment si es barrejava amb les cendres de les paperetes. De fet, hi ha constància de fumates blanques que pretenien ser blanques i van acabar sortint més grises del que s’esperava a causa d’aquest fenomen.

La solució va arribar el 2013, amb l’elecció del Papa Francesc, quan es va consolidar un mètode més científic per produir fum blanc. Va ser llavors quan la Santa Seu va afegir a l’estufa una sèrie de cartutxos amb clorat de potassi, colofònia (una resina natural) i lactosa. Aquest trio químic produeix una combustió rica en vapor d'aigua i lliure de carboni, la qual cosa garanteix un fum blanc, dens i visible fins i tot a distància. Això és especialment important perquè, segons la normativa vaticana, el fum ha de durar almenys set minutsperquè els fidels congregats a la plaça de Sant Pere puguin adonar-se de l’elecció del nou Papa.