Savall reviu el Schuman líric

El mestre Jordi Savall va acomiadar ahir a la nit el seu cicle El so original a L’Auditori barceloní amb una nova mirada al romanticisme, un territori que fa temps que explora amb criteris filològics i, el més important, sondejant repertoris poc explotats. Aquesta vegada va ser el torn de Robert Schumann i el seu ambiciós oratori profà Das Paradies und die Peri (El paradís i la Peri, op. 50), datat el 1843, en la mateixa època en la qual, en l’àmbit líric, Verdi s’havia consolidat amb Nabucco i Wagner buscava la consagració amb L’holandès errant.

Reconegut avui com un geni del piano, de la simfonia, de la música de cambra i del lied abans de perdre la raó, Schumann també es va aventurar amb obres per a veu i orquestra, incloent-hi el seu Rèquiem (1852) o la seva avui reivindicada i única òpera, Genoveva (1848). Pel mateix, el seu poc programat Das Paradies und die Peri ofereix perspectives úniques d’un mestre de la melodia i d’un orquestrador líric sorprenent. En aquest aspecte hi va ajudar, i molt, la sonoritat de l’orquestra Le Concert des Nations, que, amb instruments d’època i ampliada fins a sobrepassar el mig centenar de professors, va ajudar a assimilar una tímbrica fidel que el compositor ideés.

El treball de la Capella Nacional de Catalunya, conjunt creat el 2021 a l’aler de la Capella Reial de Catalunya que prepara el mestre i tenor Lluís Vilamajó, va oferir una prestació impecable, ben matisada, amb les seves gairebé 40 veus ben empastades i privilegiant un fraseig carregat de sentit dramàtic, una cosa fonamental en aquesta òpera sense escena que no mira a textos bíblics, sinó a la història d’una peri, una fada persa, en aquest cas, un àngel caigut que intenta redimir-se i tornar al paradís després de superar tres proves en una concatenació de recitatius ariosos, cors i números de conjunt que recorden el Mozart més madur i el Beethoven dels començaments.

Savall ho va portar tot amb la seva habitual mestria, tot i que aquesta vegada va faltar equilibrar les masses amb el treball dels solistes vocals. En aquest apartat el mestre va comptar amb les eficaces sopranos Lina Johnson i Johanna Rosa Falkinger, amb la irregular mezzosoprano Marianne Beate Kielland, el solvent tenor Kieran Carrel al costat del també tenor Ferran Mitjans, el fantàstic baríton Manuel Walser i al sonor baix Nicolas Brooymans.

Notícies relacionades

Els ‘textos explícits’ i l’encant del dolentot

Mendoza vola a la FIL per passar el testimoni de la seva Barcelona literària

‘Das Paradies und die Peri’ 08 / 05 / 2025

L’Auditori