ESTRENA A NETFLIX

'Eurovisión: La historia de Fire Saga': Will Ferrell, 12 o 10 punts

El mestre de l'humor absurd protagonitza i coescriu una celebració humorística del festival de la cançó

zentauroepp53883930 icult200625145010

zentauroepp53883930 icult200625145010 / Elizabeth Viggiano NETFLIX

1
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Festival de la Canción de Eurovisión: La historia de Fire Saga ★★★★

Direcció:  David Dobkin

Repartiment:  Will Ferrell, Rachel McAdams, Dan Stevens, Pierce Brosnan

País:  Estats Units

Durada:  123 minuts

Any:  2020

Gènere:  Comèdia

Estrena:  26 de juny (exclusiva a Netflix)

L’inici dels crèdits ja ho avisa: ‘Festival de la Canción de Eurovisión: La història de Fire Saga’ està produïda amb la Unió Europea de Radiodifusió, de manera que no es podia esperar una sàtira sagnant d’aquesta comèdia entorn d’Eurovisió. Tampoc Will Ferrell,el seu protagonista masculí i coguionista, és especialment conegut per utilitzar els seus dots humorístics per polvoritzar institucions culturals o maquiavèl·lics interessos geopolítics: es decanta més cap a l’absurdisme, la ironia suau i la tendresa, tot això sublimat en ‘La historia de Fire Saga’.

La pel·lícula de David Dobkin, autor del clàssic ‘De boda en boda’, també amb Ferrell, és al pop més kitsch el que ‘Patinazo a la gloria’ és al patinatge artístic. Tant celebració com paròdia, o gairebé més el primer que el segon. Difícil no adorar una pel·lícula amb Ferrell i Rachel McAdams com a duo synth-pop ¡islandès! que acaba participant, primer per atzar i després per macabra eliminació, en la competició dels seus somnis: Eurovisió. Allà, aquesta parella d’amants platònics haurà de lluitar contra tota classe de contratemps i temptacions; entre aquestes últimes, el cantant pop rus Alexander Lemtov, un descomunal Dan Stevens que sembla emular el romanès Cezar.

Notícies relacionades

Aquí no acaben les picades d’ullet i paral·lelismes disfrutables pel públic més eurovisiu. Apareix una banda de disfressa molt gore, Moon Fang, clarament en homenatge a Lordi. En el moment, potser, més vibrant del film, concursants reals recents com LoreenConchita Wurst Netta s’uneixen als protagonistes per a un ‘mash-up’ que no hauria de funcionar, però funciona, de ‘Waterloo’ (ABBA), ‘Believe’ (Cher), ‘Ray of light’ (Madonna) i ‘I gotta feeling’ (Black Eyed Peas). Les cançons originals no són cap broma: si l’Acadèmia no reconeix la ‘power ballad’ ‘Husavik (Hometown)’, composta pel ‘hitmaker’ Savan Kotecha, s’haurà de crear una queixa en change.org.

En aquest món ple de gom a gom de foscor, aquesta càndida i delirant ‘La historia de Fire Saga’ es presenta com el millor bàlsam, malgrat la seva exagerada durada (supera les dues hores), una direcció per moments una mica indiferent i els (pocs) acudits que puguin caure en sac foradat. És evasió i és victòria. Will Ferrell, 12 punts o 10.