El comte de Montecristo era negre

El comte de Montecristo no va sortir de la imaginació del novel·lista Alexandre Dumas, sinó que va partir d'un personatge real: el pare de l'autor, el general Alexandre Dumas, conegut a finals del segle XIX com el comte negre per la seva condició de mulat. Això és, almenys, el que sosté Tom Reiss, col·laborador de The New Yorker i de The New York Times i autor de l'èxit El orientalista (2005), a la seva interessant biografia El conde negro, premiada amb el Pulitzer de biografia el 2013.

Després de llegir El conde negro, el lector es queda amb la impressió que la teoria de Reiss és plausible. És més, després de repassar la vida agitada de l'aguerrit general Dumas, una barreja del mosqueter D'Artagnan i d'Edmond Dantès, un té la sensació que fins i tot hauria pogut inspirar moltes més novel·les.

FILL D'UNA ESCLAVA / Nascut en el que avui és la República d'Haití el 1762, Alexandre Dumas era fill d'Ale-

xandre-Antoine Davy de la Pailleterie, un noble francès arruïnat que va salpar cap al Carib a buscar fortuna. Després d'una vida agitada, la seva amant Marie-Césette, una esclava negra, va donar a llum el mulat que acabaria sent general. El novel·lista Dumas, sosté Reiss, es va inspirar en la vida del seu avi, i també en la dels seus oncles, per escriure algunes de les seves novel·les. Una dada curiosa: Charles, un germà del seu pare, va ser propietari d'una plantació al Carib i va voler fer contraban de sucre des d'un port de l'illa anomenat ni més ni menys que Monte Cristo.

Quan Alexandre-Antoine Davy de la Palleterie va tornar a França, després d'una vida marcada per l'aventura, ho va fer amb el nom canviat i després de vendre els seus fills per poder-se pagar el passatge en vaixell. Al mulat Alexandre, però, que era el seu preferit, el va vendre amb dret de rescat, de manera que el va acabar recuperant.

Quan el 1776, als 14 anys, va arribar al port de Le Havre, el futur general figurava inscrit com «l'esclau Alexandre». Però bufaven vents de llibertat a la França prerevolucionària i va créixer com un ciutadà lliure. Quan va arribar a París, com li va passar al mosqueter D'Artagnan, no coneixia a ningú, però la seva bona planta i la seva pell fosca el van convertir de seguida en un home popular que no va trigar a obrir-se pas en la societat mundana. Arribat el moment de posar seny, Alexandre va decidir allistar-se al regiment dels Dragons de la Reina. Tenia 24 anys. Només dos anys després, el 1788, França va començar a ensorrar-se i la Revolució va ocupar el carrer. Gràcies a aquest moment convuls, Dumas va poder pujar amb rapidesa a l'Exèrcit. Excel·lent espadatxí i gran lluitador, aviat va ser nomenat tinent coronel. Després de casar-se, el 1793, va ser nomenat general. El seu ascens va ser, com es pot veure, meteòric: en tan sols un any va passar de caporal dels dragons a general. Va ser el primer mulat a aconseguir un rang tan alt.

CAIGUT EN DESGRÀCIA / A partir d'aquí, durant la guerra revolucionària francesa se succeeixen els èxits del general Dumas, primer a les glaceres dels Alps, on es va imposar als austríacs, i després a Itàlia, on es va convertir en heroi i va ser qualificat de diable negre. La campanya d'E-gipte, en què va destacar, va acabar per distanciar el general de Napoleó, que es va equivocar al pensar que aquest li era deslleial. Com a conseqüència, el general va caure en desgràcia i, després de la derrota francesa a mans de la flota de Nelson, va acabar tornant a Europa en un vell vaixell llogat per ell mateix que, el 1799, no va poder arribar més enllà del sud d'Itàlia. Abans del seu retorn, el 1798, el general Dumas va trobar un tresor ple de joies (com el comte de Montecristo), però a Tàrent va ser fet presoner pels napolitans i va ser tancat en una masmorra (de nou com el comte de la novel·la).

Després d'estar dos anys a la presó, el general, amb la salut delicada, va tornar a França el 1801, on es va retrobar amb la seva dona i va veure com la Revolució amb què s'havia compromès havia fracassat. Un any després, naixia el petit Alex, el futur novel·lista.

Notícies relacionades

Sebastião Salgado, l’ull que tot ho va veure

Barcelona recupera el seu projecte per a l’impuls de la moda

UN MODEL PER A LA FICCIÓ / Alexandre Dumas sempre va admirar el seu pare, que Tom Reiss assegura que va ser l'autèntica inspiració per a unes novel·les molt populars que ens parlen de glòria, traïció, tresors ocults i venjança. El general, no obstant, no va viure gaire temps, ja que va morir de càncer als 43 anys el 1806, quan el futur novel·lista només tenia 4 anys. La seva viuda mai va aconseguir cobrar la pensió que li corresponia i la pobresa es va instal·lar en la família Dumas.

Durant un temps, explica Tom Reiss, a París hi va haver una estàtua del general Dumas a la plaça Malesherbes, coneguda popularment com la plaça dels Tres Dumas, ja que acollia l'estàtua del general, la del seu fill novel·lista i la del seu nét dramaturg, autor de La dama de les Camèlies. De l'estàtua del general, no obstant, ja no queda res: els nazis la van destruir quan van envair França, el 1941 o el 1942. Reiss escriu: «Fondre la imatge d'un lluitador -¡un mulat!- per la llibertat, la igualtat i la fraternitat va ser, per als nazis, una decisió fàcil».