Els europeus al Regne Unit temen ser 'moneda de canvi" en la negociació del 'brexit'

Els ciutadans europeus residents al Regne Unit estan inquiets després de la incertesa sobre el seu futur alimentada des del Govern. Ho va fer sobretot la candidata favorita a substituir David Cameron i actual ministra de l'Interior, Theresa May, que diumenge va afirmar que que “ningú es queda en un lloc per sempre” i que l'estatus dels ciutadans comunitaris formarà part de les negociacions de divorci amb la Unió Europea.

I els estrangers veuen clara l'estratègia: temen ser una de les cartes que té Londres a la màniga per pressionar a Brussel·les a l'hora de negociar els terme del divorci."Aquests dos anys que tenim de coll giraran al voltant a la voluntat del Regne Unit d'accedir al mercat europeu per exportar els seus béns i serveis, i a l'exigència de la UE que, a canvi, el Regne Unit accepti la lliure circulació”, explica Pablo Castillo, professor de Dret Constitucional Europeu a la Universitat Sheffield.

Més de tres milions de ciutadans europeus que viuen al Regne Unit, entre ells 200.000 espanyols, que ara temen la falta de garanties del Govern de Londres. “Des del moment que el Regne Unit surti de la Unió Europea, els tractats europeus es deixaran d'aplicar al país i la situació dels espanyols i de la resta de ciutadans europeus passarà a dependre del dret britànic. I el dret britànic pot establir qualsevol tipus de situacions, incloent-hi, en un cas molt extrem, que haguéssim de tornar als nostres països d'origen”, explica Castillo.

Decisió recíproca

Aquest professor reitera diverses vegades que això seria un cas extrem i poc probable perquè a cap de les dues parts li interessa. "El Regne Unit té centenars de milers d''expats' en altres països europeus i una decisió de les autoritats britàniques tan lesiva per als ciutadans europeus com l'expulsió es trobaria amb una resposta similar a la resta de països europeus".

Més d'un milió de britànics viuen en països de la UE. D'ells, 300.000 resideixen a la Costa el Sol. El ministre d'Exteriors britànic, Philip Hammond , va avisar dels perills de “vendre la nostra gent molt barata” si garantim la permanència dels ciutadans europeus al Regne Unit sense haver aconseguit abans un acord de reciprocitat per als britànics que viuen en altres països europeus.

Davant aquesta incertesa, ciutadans europeus com Miguel Panades van participar en una protesta pacífica organitzada a les xarxes socials dilluns, que feia una crida a portar el logo de la Unió Europea al lloc de feina com a acte de protesta per demanar garanties legals que no perdran els seus drets arran del ‘brexit’.

La legislació europea autoritza els ciutadans a residir en qualsevol dels estats membres fins a tres mesos sense cap tipus de condició. Un cop superats aquests tres mesos, i sempre que no se sigui estudiant, autònom o disposar de recursos suficients, és necessari tenir un contracte de treball per poder seguir vivint en un altre país de la UE.

Panades fa 12 anys que viu al Regne Unit, on treballa com a oncòleg a l'hospital de Lincoln. “Em costa de creure que hi hagi la intenció de fer-me fora. És més un tema de politiqueig i negociacions però no crec que els que feia una sèrie d'anys que vivíem aquí estiguem en perill”, afirma aquest mallorquí de 42 anys.

TREBALLADORS QUALIFICATS

Notícies relacionades

Rússia veta ‘Harry Potter’ per fomentar la natalitat

Israel es juga 45.000 milions de l’Acord d’Associació amb la UE

A més, Panades recorda el problema que té el país per trobar treballadors qualificats, especialment en el món de la medicina. Si tots els metges i personal sanitari de la Unió Europea hagués de tornar al seu país “el sistema no ho aguantaria. No es poden permetre aquest luxe.” Espanya és, per exemple, el país del club europeu que va enviar més infermeres al Regne Unit, amb més de 3.000 persones el 2015.

Alguns no volen veure's com “monedes de canvi” en unes negociacions en què el seu futur es posa en joc. Per això, l'endemà de conèixer-se els resultats del referèndum, l'espanyola Elisa Sáez, que fa vuit anys que viu al Regne Unit, va decidir començar els tràmits per demanar la nacionalitat britànica. “Vull cobrir-me les espatlles i assegurar-me que, passi el que passi, compto amb els dos passaports per poder venir aquí sense cap problema".