Apareixen imatges inèdites del segrest d'Albert Vilalta i Roque Pasqual a Mali

"Ens han tractat de manera correcta. Hem viscut com viuen ells mateixos". Així va valorar Albert Vilalta el tracte rebut pels seus segrestadors durant els 268 dies de captiveri que va patir amb el seu company Roque Pascual, com confirmen unes imatges que ha difós aquest diumenge l'agència de notícies mauritana Al-Akhbar que mostra els dos cooperants --capturats amb Alícia Gámez el novembre del 2009--, asseguts al desert, conversant i prenent un refrigeri. L'escenari se situa als voltants d'Adrar des Iforas, una zona muntanyosa al nord-est de Mali i un dels bastions dels grups gihadistes que integren Al-Qaida del Magrib islàmic (AQMI).

Notícies relacionades

¿Com es demostra un delicte de genocidi? La comunitat científica analitza l’ofensiva d’Israel a Gaza

Morenatti guanya el Cirilo Rodríguez de periodisme

El vídeo amb les imatges inèdites del captiveri podrien correspondre al juliol del 2010, poques setmanes abans de ser alliberats Pasqual i Vilalta, el 22 d'agost, per la no presència d'Alícia Gámez --alliberada el març del 2010--. A més, Vilalta ja no té la cama enguixada a causa de la ferida de bala que va rebre en el moment que van ser segrestats, quan formaven part d'una caravana solidària, encara que al costat del cooperant s'aprecia una crossa en què es recolzava per caminar.

Encara segueixen segrestades dues cooperants al continent africà: Montserrat 'Mone' Serra, de Palafrugell, i la madrilenya Blanca Thiebaut, totes dues membres de Metges Sense Fronteres (MSF). Les cooperants van ser segrestades el 13 d'octubre del 2011 al camp de refugiats d'Ifo 2, a Dadaab (Kènia). Malgrat el silenci i la discreció, les negociacions per al seu alliberament, liderades per MSF, no han parat al llarg d'aquest temps. Segons un expert i a diferència del captiveri de Gámez, Vilalta i Pascual, darrere el segrest de Serra i Thiebaut hi hauria delinqüents comuns amb motivacions econòmics i no la milícia gihadista.