¿Com es demostra un delicte de genocidi? La comunitat científica analitza l’ofensiva d’Israel a Gaza

Els vuit experts en genocidi que han escrit aquest any i mig sobre Gaza a la revista acadèmica Journal of Genocide Research concorden amb ell: veuen «genocidi» o almenys «violència genocida», segons una anàlisi publicada pel mitjà holandès NRC.

També conclou que Israel està violant la convenció sobre genocidi un estudi de la Universitat de Boston i la Xarxa Universitària de Drets Humans. I en diuen obertament genocidi organitzacions de drets humans com Amnistia Internacional o Human Rights Watch. El Tribunal Internacional de Justícia de la Haia, que investiga el cas, el qualifica de «plausible» genocidi a l’espera del seu dictamen final.

Per a Segal, a Gaza es donen tant els fets com la intenció genocida. 

«La xifra oficial és de 53.000 morts (tot i que probablement en són el doble), dels quals 16.000 són nens», diu. Aquesta dada és especialment rellevant: en el cas de Gàmbia contra Myanmar davant la Cort Internacional de Justícia pel presumpte genocidi de la comunitat rohingya (uns 25.000 morts, 700.000 desplaçats), països europeus com França, Alemanya o el Regne Unit es van personar i van presentar com a argument de presumpte genocidi precisament els atacs mortals continuats contra nens rohingya.

Després hi ha el capítol de la destrucció de l’entorn necessari per a la vida. «El 70% dels edificis estan destruïts: fleques, camps de cultiu, però també els culturals: instituts, museus, arxius, universitats, mesquites», resumeix l’acadèmic. 

Sobre la intenció genocida, que és requisit necessari per a una condemna, Segal posa com a exemple la recent declaració del ministre de Defensa, Israel Katz:  «Aquest és un missatge per als residents de Gaza [...] Aviat, l’evacuació de les zones de combat tornarà a començar, i el que ve serà molt més dur: en pagareu el preu. Torneu als ostatges i elimineu Hamàs. L’alternativa és la devastació total», va dir el 19 de març, el dia en què Israel va trencar unilateralment l’alto el foc amb Hamàs.

Hi ha desenes de declaracions similars incloses en la causa sobre genocidi contra Israel oberta a la Cort Internacional de Justícia per Sud-àfrica i a la qual s’ha afegit Espanya. Per exemple, les del primer ministre, Benjamin Netanyahu, que en un discurs al seu exèrcit els va instar a recordar Amalek, la nació enemiga que Déu va demanar al poble israelià exterminar, segons la Bíblia. O la del president, Isaac Herzog, dient públicament que «tota la nació» a Gaza «és responsable» dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre. O la de l’exministre de Defensa Yoav Gallant parlant que Israel s’enfronta a «animals humans». 

D’aquí cap a baix en l’escalafó polític, s’ha dit de tot. Diputats i ministres d’ultradreta han demanat que es llancin bombes nuclears sobre Gaza o que s’impedeixi l’entrada de tan sols «una gota d’aigua» o cap aliment. Mitjans com la televisió ultradretana israeliana Chanel 14 han retransmès almenys mig centenar de declaracions incitant al genocidi i més de 150 incitant a la comissió de crims de guerra com la deportació massiva i la fam com a arma de guerra, tot segons un informe remès a la fiscalia israeliana per tres organitzacions israelianes de drets humans.  

«Tenen la boca molt grossa, però no representen l’exèrcit»

Per a Ben-Dror Yemini, historiador, advocat i periodista israelià, aquestes declaracions de líders polítics no demostren en si mateixes intenció genocida. «Tenim una coalició composta per ultradretans. A mi com a israelià no m’agrada, però ells no determinen res. Tenen la boca molt grossa i són estúpids, però no representen l’exèrcit», diu en conversa telefònica amb EL PERIÓDICO des de Tel-Aviv. Nega rotundament que s’estigui cometent un genocidi i denuncia la «indústria de la mentida» que culpa Israel de tots els mals. 

Yemini posa en dubte les dades de morts ofertes per Hamàs, i insisteix que va ser el grup islamista el que va començar la guerra i que Israel només es defensa com a punta de llança de la lluita contra «la gihad global». 

«Quantsedificis de Mossul o Raqqa van ser destruïts? Jo els ho dic: el 60% o 70%», afirma, sobre els atacs avalats per bombardejos nord-americans contra Estat Islàmic a l’Iraq i Síria. «Aquest és el resultat quan lluites contra el terrorisme. Nosaltres no ho vam voler. Quan utilitzen dones o nens com a escuts humans, desgraciadament els civils moren. I ho sentim».

¿On és el pla genocida? 

D’altres que critiquen la idea del genocidi israelià es pregunten: ¿van ser els bombardejos aliats sobre ciutat alemanya de Dresden un acte de genocidi? ¿On és el pla equivalent a la Solució Final dels nazis?

«Israel no està cometent genocidi a Gaza. El Govern no té una política genocida», opina l’historiador israelià Benny Morris al diari progressista israelià ‘Haaretz’. «Però va camí de tenir-la». 

En realitat, aquest pla escrit no és necessari. El 2007, la Cort Internacional de Justícia va dictaminar sobre la massacre de Srebrenica (8.000 homes i adolescents bosnians musulmans en mans de l'exèrcit serbi) que la intenció es pot inferir del «patró de comportament» si la intensitat de la violència és suficient per destruir, si més no parcialment, un grup ètnic. 

El consens s’escora cap al genocidi

El Tribunal Internacional de Justícia va dictaminar el 31 de gener de l’any passat, després d’escoltar les parts, que considerava «plausible» que els actes d’Israel a Gaza constitueixin un genocidi. Va exigir al Govern de Benjamin Netanyahu que prengués mesures concretes per prevenir actes genocides i la incitació al genocidi, així com per permetre l’entrada d’ajuda humanitària per als palestins tancats a la Franja. Sobre el terreny, res va canviar. Però, amb el temps, alguns estudiosos del crim de crims sí que ho han fet.

Shmuel Lederman, especialitzat en estudis sobre genocidi de la Universitat Oberta d'Israel, va rebutjar al començament de la guerra qualificar-la com a tal. El mateix li ha passat a l’advocat internacional canadenc William Schabas, una autoritat en la matèria conservadora: l’any passat va concloure que hi ha genocidi després que els líders israelians demanessin obertament el tall d’aigua, aliments i electricitat a Gaza, segons l’esmentada investigació del mitjà NRC. El professor Dirk Moses, de la Universitat de la Ciutat de Nova York, parla per la seva banda d’una «barreja de lògica genocida i militar». 

Investigadors especialitzats en concret a l’holocaust nazi també parlen ja de genocidi, com la nord-americana Deborah Dwork o els israelians Amos Goldberg i Omer Bartov.

«Els set reconeguts investigadors del genocidi consultats, sense excepció, descriuen les accions israelianes com a genocides. I segons ells, gairebé tots els seus col·legues hi estan d’acord», es llegeix a NRC. «Probablement encara hi ha científics que diguin que no és genocidi, però no els conec», afirma Ugur Ümit Üngör, un altre professor d’Estudis sobre l’Holocaust i el Genocidi, de la Universitat d’Amsterdam

¿Cal esperar el Tribunal Penal Internacional?

Notícies relacionades

Morenatti guanya el Cirilo Rodríguez de periodisme

Pugen els ultres, baixa l’esquerra

En l’àmbit polític, hi ha qui afirma que no s’ha d’utilitzar el qualificatiu fins que un tribunal ho determini. No obstant, els acadèmics, els mitjans i les autoritats ja utilitzaven el terme abans que els genocidis recents fossin sentenciats pels tribunals. Així va passar en el genocidi de Srebrenica o en el de Ruanda, més de mig milió de morts en l'intent d'extermini de la població tutsi per part del govern hutu. 

Un genocidi passa quan passa, no quan ho digui un tribunal. Però la resolució definitiva del debat només arribarà després de la decisió del Tribunal Internacional de Justícia. Una cosa per a la qual s’haurà d’esperar, segons Raz Segal, «cinc o sis anys».