"La convivència de barri és l'ànima del Guinardó"

¿El meu primer record del Guinardó?: Ella. Jo vaig arribar al Guinardó per amor, i em vaig enamorar del barri. Em vaig dir que aquí plantaria llavors. I vam tenir el nostre fill Martí». Així ho explica Boris Ruiz (Mataró, 1952), l'actor que va deixar l'Eixample, on vivia, per pujar a les altures del districte d'Horta-Guinardó.

Can Baró era el barri en què vivia la mare del seu fill, la també actriu Àngels Bassas. «Al principi, el barri no em va semblar ni bo ni dolent. Però m'agradava la tranquil·litat i mirar per la finestra i veure pins», recorda l'intèrpret del personatge de Mercader, a la sèrie La Granja, que precedia el programa de debat La vida en un xip  de Joaquim M. Puyal.

«Sense grans atraccions turístiques, el Guinardó és un lloc molt ric. La seva riquesa està en la senzillesa», sentencia Ruiz. «I esperem que no acabi amb la tranquil·litat del barri la creixent afluència de visites a les bateries antiaèries del Turó de la Rovira», exposa l'exveí que tres vegades a la setmana torna a Can Baró, el barri en què es va instal·lar a viure fa 16 anys.

Al passejar pels seus llocs més habituals, en les salutacions als veïns amb qui es troba, es confonen els que el reconeixen pels seus papers com el de Ramiro a la sèrie de Televisió de Catalunya Ventdelplà, o a la d'Antena 3 Luna, el misterio de Calenda, en què va treballar amb ­Belén Rueda en el paper d'un sacerdot.

Un veí més

«No, jo aquí al Guinardó sóc un veí més. Un pare més que porta el seu fill a l'escola i esmorza a la mateixa cafeteria -Galaica-. Aquí no sóc l'actor, sóc el veí. Tot i que és clar que a vegades em comenten els papers que estic fent a la tele o al teatre», explica Ruiz.

En aquest bar, situat al revolt de l'avinguda de Mare de Déu de Montserrat, 100, des del qual es pot contemplar una de les vistes aèries de la ciutat i el mar, hi ha fotografies emmarcades de Boris Ruiz i el cartell d'una de les aproximadament 80 obres de teatre d'aquest prestigiós i premiat actor. L'assassí que Boris Ruiz va escenificar a La Villarroel a Mata'm, la peça teatral escrita i dirigida per Manuel Dueso, en un repartiment compartit amb Àurea Márquez, Francesc Orella i Carlota Olcina, «va néixer en aquesta cafeteria», explica l'actor. «Acostumo a quedar aquí per parlar de projectes i, com el de Mata'm, en aquesta taula han nascut molts dels personatges que he interpretat», comenta Ruiz. Dues pel·lícules per a televisió, «una sobre la vida de Lluís Companys i una altra sobre la de Margarida Xirgu», són els treballs que ha rodat recentment. «També estic preparant la meva intervenció en un nou espai -Catalans, Catalunya... i música- que s'estrenarà a Catalunya Música, i en què el meu personatge, un picapedrer constructor d'esglésies, explica detalls de la música de l'època», avança l'actor.

De l'escenari al camp

Boris Ruiz freqüenta el Guinardó però viu en una casa de camp, «enmig d'un bosc al Montnegre», explica. Molt a prop de l'ermita de Sant Martí de Montnegre -a l'actor li encanta escoltar les campanades del petit temple des de casa seva-, Ruiz cultiva mitja hectàrea de terreny. «Era una pena no aprofitar la terra», diu. «Ara mateix tinc carbassons, patates, pebrots, mongeta tendra, pèsols, tomàquets, enciams, bledes, raves i carxofes. I tinc gallines i conills», explica l'actor. «Aprecio la naturalesa de Can Baró, amb els parcs del Guinardó i Güell tan a prop, però si vull sortir a buscar bolets, aquí no en trobo. El bosc del Guinardó se'm va quedar petit», comenta.

Notícies relacionades

El Sant Pau cura amb cultura

«Del parc del Guinardó surten moltes excursions»

«Sóc una mica hippy, sempre he tingut una casa a la muntanya», diu l'actor de Natale in casa Cupiello i La gran il·lusió, totes dues d'Eduardo de Filippo. En el seu tot terreny, amb què esquiva pedres i terra de la mitja hora de pista forestal que porta a la seva llar actual, Ruiz recorre també les pujades i baixades del Guinardó, on acompanya el seu fill a l'escola. «Li vam posar Martí en honor de Sant Martí de Montnegre», comenta l'orgullós pare, que té un altre  fill d'una anterior parella, Merlí. «A la seva mare i a mi ens agradava molt el personatge del Mag Merlí, i per això li vam posar el nom», aclareix Ruiz, mentre s'acosta a la Biblioteca Mercè Rodoreda. «Aquest és un dels equipaments més valuosos del Guinardó, on venia a buscar contes amb el Martí», comenta.

«El Guinardó té riqueses amagades, com l'extraordinari retratista, Xavi Moreno», destaca. «I la convivència de barri és el que fa l'ànima del Guinardó. Per a mi aquest seria el barri de l'harmonia, on la diversitat ideològica queda en segon terme», conclou.