La celebració d’un gran èxit

Les campiones de la Champions també regnen a Sant Jaume

La reconquesta de la segona Champions

El Barça celebra la Champions de valent

El Barça femení, el campió d’Europa repudiat per Alemany i el seu equip

3
Es llegeix en minuts
Laia Bonals
Laia Bonals

Redactora d'esports

Especialista en Esport femení

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’eufòria d’Eindhoven ha aterrat aquesta tarda a Barcelona. Les jugadores, liderades per Jonatan Giráldez, Alexia Putellas i Joan Laporta, han plantat la segona Champions de la història del Barça a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. «¡Ciutadans i ciutadanes de Catalunya, ja la tornem a tenir aquí!», cridava el president de l’entitat, eufòric, davant els 2.000 culers que han vingut a rebre les seves campiones.

L’expectació era màxima abans que les blaugranes baixessin de l’autobús que les ha deixat a la Via Laietana minuts abans de les sis de la tarda. Totes uniformades amb camisa blanca, pantalons blau marí i una bufanda del Barça al coll, han avançat en comitiva amb Alexia Putellas portant la copa a les mans. Xavi Puig, directiu responsable de l’equip, i la capitana s’han anat passant el trofeu fins arribar a la plaça.

La primera parada ha sigut el Palau de la Generalitat. A la porta principal les esperava el president Pere Aragonès. «¿Vol agafar-la?», li ha dit Alexia després de les salutacions formals sota el balcó que després coronarien amb el trofeu. Tots junts han passat a l’interior del Palau per fer-se les fotos institucionals abans dels parlaments.

«Per nosaltres és molt important celebrar-ho amb l’afició i que ens doneu l’oportunitat de passar un dia tan especial», ha confessat Alexia, amb la veu una mica tocada després de la celebració de dissabte a la nit. «És una tradició molt especial que potser els més joves no coneixien, però és la primera vegada que es fa amb el femení. Veníem d’una final que ens va tocar una mica la moral i ha sigut una mica com en la vida; quan et claven un pal pots quedar-te a terra o tornar-te a aixecar. Vam lluitar i ¡ja la tenim aquí!», ha explicat la capitana culer orgullosa.

Després de l’‘11’ culer, ha parlat Jonatan Giráldez. El tècnic, que ha aixecat la seva primera Champions com a entrenador blaugrana a Eindhoven, ha protagonitzat un dels moments més tendres de la jornada. «Volia fer un agraïment a Catalunya i a Barcelona. La gent sap que soc gallec, de Vigo, i em sento molt orgullós de poder viure aquí. La persona a qui més estimo, el meu fill, ha pogut néixer a Barcelona i estic molt orgullós que pugui ser català», ha dit referint-se a Cíes, el seu fill, que va néixer fa una setmana i que el va acompanyar amb la seva dona a la final d’Eindhoven. «President, gràcies per fer-me la persona més feliç del món», ha acabat dient.

Reconeixement institucional

«Ahir vau aconseguir una gran gesta. Porteu molt temps treballant per aconseguir fites que mai ningú havia pensat poder aconseguir», començava el president de la Generalitat. «Us heu convertit en referents per a les nenes, que ara veuen un camí per ser protagonistes en el món de l’esport. Vau fer una de remuntada que ens va emocionar a tots», va sentenciar Aragonés.

Un cop fetes les fotos oficials, ha arribat el gran moment. Les capitanes, liderades amb Alexia Putellas, Joan Laporta, Pere Aragonès i alguns membres de la directiva, han sortit al balcó per dedicar la copa a l’afició. Els parlaments s’han repetit i Alexia ha volgut explicar una anècdota que ha fet embogir els culers. «Avui m’he despertat i tenia un missatge del meu oncle. És un dels que ha anat amb els autobusos, com molts de vosaltres. Han punxat una roda i el seu patiment era poder arribar aquí i veure’ns entregar la copa. ¡I han arribat!», ha dit emocionada abans que tota la plaça cantés el seu nom.

Notícies relacionades

El micro ha començat a passar per les mans de totes les jugadores de la plantilla. Entre les paraules d’agraïment s’intercalaven els càntics culers que se senten cada partit al Johan Cruyff i el Camp Nou i que es van repetir aquest dissabte a Eindhoven. Molts els han arrencat les futbolistes, d’altres han sorgit de l’afició.

«Ho he donat tot i m’he quedat sense veu», deia Aitana Bonmatí afònica i entre rialles. «Us volia donar les gràcies per ser aquí en un dia molt especial per a nosaltres. Hem creat una sintonia molt bonica amb vosaltres. Us la dediquem, us la devíem i ¡aquí la teniu!», ha intentat cridar.