Les injeccions de Flick

Al camp, aquest Barça palanquejat a la tresoreria té pensament propi i el seu mostrari sedueix, per la seva frescor juvenil. Per alguna cosa Flick va ser el tutor del 8-2 de Lisboa del Bayern al Barça de Messi. Per alguna cosa se succeeixen els partits frenètics, amb ganxos i més ganxos a les àrees. Però davant l’Inter, li va faltar blindar-se en l’últim minut.

De moment, a l’espera del clàssic de diumenge, en el formidable tractat de Flick, hi ha un catalitzador. La immensa majoria dels jugadors han millorat. Fins i tot els que es donaven per pansits han pujat un o diversos esglaons. Szczesny, descatalogat abans del seu fitxatge, s’ha fumat bona part dels escèptics; Kounde li ha agafat el gust al lloc de lateral que tant abominava; Iñigo Martínez és més centurió que mai; Pedri, tan fràgil físicament, avui enlluerna i treu i posa sense parar; Raphinha, tan borrós fa un curs, ja té tant gol com ullal; Lewandowski ha rejovenit i encara flirteja amb el gol com un nen; i Ferran s’ha convertit en un recluta amb substància. El tantes vegades impugnat De Jong progressa a la seva manera. I què dir d’aquest fenomen anomenat Lamine que apunta a l’arxiu del tresor del futbol, sense oblidar la seva quadrilla: Cubarsí, Balde, Casadó… En aquest Barça expansiu i desacomplexat tot just tres futbolistes segueixen entre parèntesi després dels seus problemes mèdics: Araujo, a Milà, de nou mal retratat; Gavi, que no acaba per trobar la versió de l’altre Gavi; i Ansu Fati, fora de lloc, ni amb fòrceps. Per desgràcia res a veure amb aquell il·lusionant cometa.

Notícies relacionades

Míchel, hospitalitzat d'urgència per un problema de salut

Alberto Puig, ‘team manager’ de l’equip Honda de MotoGP: "Honda no va pretendre mai retenir Marc Márquez amb diners"

En un club pressionat per les finances i tan pla sobre la gespa fa una temporada, Flick ha sintonitzat un grup vertebrat per la frescor dels cadets del jaciment de la Masia i la sublevació de diversos pretorians. No n’ha tingut prou per aixecar l’orelluda, però ja té dos títols –revaloritzats per haver-los tret al Madrid– i té la Lliga als seus peus a falta de només quatre jornades.

Les notes definitives, a final de curs. Però a l’agost eren massius els missatges barcelonistes que sospitaven un període de guaret l’any I de Mbappé. Amb les injeccions de Flick, aquest Barça supervivent del fred Montjuïc, amb o sense la Lliga al sarró, esportivament té tant present com futur. Atractiu no li falta. Queda per veure fins on el porta. Sobretot, immediatament, davant un Madrid amb menys gràcia i en què es propaga per tots els racons un canvi de cicle, amb Carlo Ancelotti en el cor de la polseguera. Però compte. Amb el presumptament periclitat Madrid pel mig, en les dolentes no són pocs els desmentiments, no hi ha escàner que valgui.