El Getafe, del Coliseum al cel

La glòria s’amagava al Coliseum, el mateix lloc en què el Getafe va dir adeu el maig del 2016 a 12 anys a la màxima categoria del futbol espanyol, a la qual ara torna després de tombar el Tenerife per un global de 3-2. És el segon ascens de l’equip madrileny, que acompanyarà el Llevant i el Girona a Primera i que ja ho va assaborir la temporada 2003-2004. Un èxit que va retrunyir a les atapeïdes grades del feu madrileny (16.500 espectadors), on l’esperança va anar canviant de color segons queien els gols d’un costat o l’altre.  

El somni de tota la temporada, la feina de tot un any es ventilava en 90 minuts després de l’1-0 aconseguit en l’anada al Rodríguez López. Conscient d’això, l’afició de Getafe va envoltar l’autobús de l’equip per dipositar-hi a l’interior l’energia d’uns seguidors convençuts que els seus jugadors passarien a ser els herois d’una nit compromesa. Perquè no hi faltés res, els protagonistes de l’ascens del 2004 es van passejar per la gespa per posar un altre punt de motivació en l’equip blau.

Bogeria a les grades

La tarda va ser de taquicàrdia. Dos gols del Getafe, un de Faurlin i un altre de Pacheco, en poc més de tres minuts servien per posar el primer peu a Primera a la vegada que desfermava la bogeria a les grades. Era el minut 12, però al 16 el decorat va canviar bruscament amb el gol de Lozano per al Tenerife. Els 1.500 seguidors de l’equip de Martí recuperaven l’esperança de cop. Estaven a Primera, on tornaven després de set anys d’haver-hi baixat la temporada 2009-2010. Era com tancar de forma expeditiva aquella època negra en què l’equip va visitar dues vegades el pou de la Segona B.

El cinquè ascens, frustrat

Semblava que el cinquè ascens estava preparat, després que Rafa Benítez va firmar l’últim en la campanya 2000-2001, però del somni es va passar al malson amb la tercera diana del Getafe, el segon de Pacheco poc abans del descans. 

Notícies relacionades

El Barça vol engegantir el seu regnat amb la quarta Champions

De l’1 al 100

El gol va fer tornar el color a la cara de Bordalás, que entreveia el seu segon ascens després d’haver pujat amb l’Alabès. El tècnic mirava al cel com demanant que s’acabés tant de sobresalt. Ho va intentar tallar un futbolista argentí de 38 anys. El Cata Díaz va deixar el Boca Juniors per tornar l’estiu passat a l’equip de la seva vida, on va jugar des de la temporada 2007 fins a la 2012.

Davant, el Tenerife tornava a remar durant una extenuant segona meitat contra un rival que patia de valent al mateix temps que veia molt més a prop el somni, un horitzó del qual el va poder fer sortir Amath en un remat quan faltaven quatre minuts per al final. Amb el xiulet final va arribar l’explosió d’alegria d’una afició que va envair el camp enmig d’una eufòria incontrolable.