De l’1 al 100

Encara recordo aquell esperat 26 de setembre del 2012. Havíem sigut campiones de Lliga l’any anterior i això ens donava accés a poder jugar la Champions per primera vegada. Hi havia nervis, emoció i molta il·lusió per viure un moment únic i històric. Una cosa que només havíem arribat a veure per la tele. La realitat d’aquell primer partit a la Champions amb el Barça va ser tal com l’havíem imaginat dies abans: ens van passar per sobre. Sí, sé que això no ho esperàveu, però així va ser. Aquell Arsenal era tan superior a nosaltres que encara cansa recordar-ho. Cert és que l’equip va donar molt bona imatge, fins i tot vam poder posar-nos per davant al marcador, però tres accions molt ben preparades per les angleses ens van deixar sense opcions. Recordo sortir del partit i pensar que aquelles jugadores eren avions, que estaven a anys llum físicament de nosaltres.

Notícies relacionades

El Barça ultima el fitxatge del jove extrem suec Roony Bardghji, que aniria al filial

El silenci de Nico Williams davant la tempesta a Bilbao: desconnexió a les illes Maurici i a l’espera del pagament de la clàusula

Ara, 4.623 dies després i davant el mateix rival és un bonic moment per tancar el cercle i recordar el camí recorregut d’un equip que sembla no tenir sostre. Ha passat més d’una dècada i el pes en la balança ha canviat de costat. Cinc finals en les últimes sis temporades i tres títols dels últims quatre possibles fan que aquest equip sigui tot el que nosaltres somiem. Ara els carrers s’omplen de blaugrana per animar un equip irrepetible, un equip que fa somiar i il·lusionar adults i petits.

L’estadi José Alvalade de Lisboa tindrà un ple total, amb més de 50.000 espectadors, per veure el partit número 100 d’aquest equip en la competició. Budapest, Göteborg, Torí, Eindhoven i Bilbao són les ciutats que han vist l’evolució del Barça femení en aquesta competició. Una evolució que és l’actual enveja d’Europa. Una evolució que no s’entén sense l’aposta del club, sense el suport de l’afició. No s’entén sense aquestes pioneres, però sobretot no s’entén sense el compromís de les seves jugadores actuals. Unes futbolistes que any rere any han volgut ser millors, donar millor espectacle i posar el llistó tan alt que serà impossible –en un curt període de temps– que algú regni en el panorama futbolístic com elles. Disfrutem, continuem fent créixer el futbol femení entre totes, assaborim cada èxit i sentim-nos orgulloses de tot el que representen aquestes jugadores. I sí... si algun dia em pregunteu, us diré que jo també em sento part important d’aquest camí i de tots aquests èxits, perquè sense aquest partit número u, no seríem ara mateix en el número cent. ¡Que rodi la pilota!