"Observar el patiment aliè causa molèstia"

Recentment s’han publicat notícies als mitjans i xarxes socials que mostren testimonis que expliquen la recent degradació del barri de Sant Antoni de Barcelona. S’assenyala com a causa l’existència als carrers de persones en situació de sensellarisme i s’il·lustra amb imatges d’aquestes mateixes persones en el seu quotidià. Com si no fos prou violent haver de viure al carrer, se’ls hi afegeix que són gravades i fotografiades per ser exposades com les causants de la 'violència' que perceben els denunciants.

M’imagino l’escena: una veïna fent consum d’alguna substància com a eina de supervivència al veure’s abocada a suportar una situació tan extrema com és quedar-se sense domicili i dormir al ras. Mentre passa pel costat algú que ho descriu com una pràctica violenta cap a ella, que li genera por i inseguretat. El patiment de l’altre, la seva lluita diaria per sostenir la vida, li causa molèstia i ho denuncia com a degradant.

Sembla ser que l’Ajuntament recull aquestes denúncies i les mesures que planteja son eliminar mobiliari urbà i reforçar el patrullatge dels cossos de seguretat. És a dir, es vol dificultar encara més que les persones que no tenen on anar puguin descansar al carrer i se les expulsa dels petits racons que han fet casa seu. Es torna a recórrer a una pràctica ja molt observada, d’obligar a les persones que es consideren problemàtiques a desplaçar-se, esperant que això resolgui alguna cosa.

Necessitem tenir en compte també que aquestes mesures són universals per tota la ciutadania. Sense aquests espais on estar, on poder seure i descansar com son els bancs que està eliminant l’Ajuntament, amb la present mirada dels cossos de seguretat a l’espai públic, convertim el barri en un 'no lloc', en un espai de pas, que transitem en solitari i en anonimat, sense opció a poder-hi estar i relacionar-nos; ni les veïnes que dormen al carrer ni les que tenim casa.