Mor Verónica Echegui, l’actriu que es va saber desmarcar de ‘la Juani’

El director barceloní Bigas Luna, que ja havia descobert Penélope Cruz, va triar la madrilenya Verónica Echegui perquè interpretés la protagonista de Jo soc la Juani. La pel·lícula es va estrenar el 2006. Echegui tenia 22 anys quan es va rodar el film. La repercussió d’aquest retrat d’una adolescent d’extraradi cansada de la seva família i del seu possessiu xicot la va convertir en una de les joves presències femenines més destacades del cine espanyol del nou segle. Diumenge l’actriu va morir a l’Hospital 12 de Octubre als 42 anys, víctima d’un càncer que tant ella com el seu entorn s’havien estimat més silenciar.

Echegui, nascuda Verónica Fernández de Echegaray el 16 de juny de 1983, va aprofitar amb tacte l’èxit de la Juani i, sobretot, es va saber distanciar d’un personatge tan potent perquè no la devorés ni l’encasellés. El paper li havia comportat una nominació als Goya en la categoria d’actriu revelació. Malgrat que en el càsting per a la pel·lícula va preferir ocultar-ho (Bigas Luna buscava una noia sense experiència), Echegui ja havia intervingut abans en alguns muntatges teatrals i sèries de televisió. En tot cas, Jo soc la Juani li va donar l’oportunitat somiada alhora que ella donava a la pel·lícula aquest mena de presència volcànica, eròtica i desacomplexada tan habitual en els personatges femenins del director de Bilbao.

Drama carcerari

El thriller El menor de los males, al costat de Carmen Maura, i el drama sobre terrorisme basc La casa de mi padre, amb Emma Suárez, van ser dos intents d’integrar-se a la indústria amb propostes més convencionals. Fins que li va arribar la segona gran oportunitat amb El patio de mi cárcel, un drama carcerari del 2008 realitzat per Belén Macías, produït pels germans Almodóvar i basat en un grup de teatre format a la presó de dones de Yeserías als anys 80. Sent un relat coral, coprotagonitzat per Blanca Portillo, Candela Peña i Ana Wagener, Echegui va destacar com la jove atracadora que es troba més bé entre reixes que a fora.

A partir de 2010, la carrera de Verónica Echegui va guanyar en solidesa amb títols com La mitad de Óscar, de Manuel Martín Cuenca, Verbo, d’Eduardo Chapero-Jackson, Seis puntos sobre Emma, de Roberto Pérez Toledo, Katmandú, un mirall al cel, d’Icíar Bollaín, i La gran familia española, de Daniel Sánchez Arévalo. Funcionava entre cert indie espanyol i un cine més industrial. També va provar l’aventura internacional amb La fría luz del día, film d’acció protagonitzat per Henry Cavill, Sigourney Weaver i Bruce Willis: el fet que al protagonista li segrestessin la família a Espanya va possibilitar la inclusió d’Echegui (i d’Óscar Jaenada) en el repartiment. Als Països Baixos va treballar a &Me i al Regne Unit en la sèrie Fortitude, un thriller polar.

Presència a la televisió

La televisió no va trigar a convertir-se en un altre mitjà habitual per a l’actriu, amb intervencions a Apaches, sèrie d’intriga i ambient periodístic, en un episodi de Paquita Salas, de Los Javis, a Gente hablando, junt amb Miki Esparbé, o a Intimidad, amb Itziar Ituño. Mentrestant, va continuar treballant tant en el cine nord-americà com en el mexicà (Me estás matando Susana, amb Gael García Bernal) i l’italià (Deixa’t anar, junt amb Toni Servillo).

Notícies relacionades

Altamont, 1969: la mort de l’era ‘hippy’

El cine Phenomena, premiat com a millor sala d’Europa

Tot i que podia sentir-se còmoda en el drama psicològic -L’ofrena, de Ventura Durall-, va explotar més bé els seus recursos en la comèdia, com va demostrar en un parell de treballs a les ordres de Maria Ripoll –No culpis el karma del que et passa per gilipolles i Yo no soy esa- i a Explota, explota, de Nacho Álvarez, revisió de l’Espanya dels primers anys 70 que segueix les carreres de dos joves, Ingrid García Jonsson i Echegui, a ritme de les cançons de Raffaella Carrà per la qual va conquerir un premi Feroz. Aquest mateix any ha protagonitzat la sèrie de Dani de la Orden A muerte, una comèdia negra en què Echegui dona vida a una publicista en plena crisi vital i existencial que acaba de descobrir que està embarassada.

L’actriu, que mantenia una relació sentimental amb l’actor Álex García, va fer els primers passos com a directora i el 2021 va realitzar el curtmetratge Tótem loba, film en clau feminista sobre fosques tradicions rurals que va obtenir el Goya al millor curt de ficció. Una estrena prometedora que ha quedat truncada amb la seva mort.