Servei d’Aigües de Catalunya

Una sentència tomba la pujada de l’aigua en una ciutat de l’àrea de Barcelona per «frau de llei» i «desviació de poder»

El TSJC declara nul·la l’actualització tarifària aprovada per l’AMB per a la Palma de Cervelló per basar-se en un contracte invalidat judicialment

El municipi de 3.000 habitants és un dels que integraran la nova concessió metropolitana de 800 milions a punt de licitar-se

CONTEXT | L’AMB licitarà per uns 800 milions d’euros la concessió d’aigua per a Sant Cugat i set ciutats més de l’àrea de Barcelona

Una sentència tomba la pujada de l’aigua en una ciutat de l’àrea de Barcelona per «frau de llei» i «desviació de poder»
5
Es llegeix en minuts
Manuel Arenas
Manuel Arenas

Redactor i coordinador de l'equip d'informació de l'àrea metropolitana de Barcelona

Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social

Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona

ver +

Una nova sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat nul·la de ple dret la pujada del preu de l’aigua a la Palma de Cervelló (Baix Llobregat) que va aprovar l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) el maig del 2022. La jutge considera que l’actualització tarifària, d’un increment del 24,97%, es va produir amb «frau de llei» i «desviació de poder» al fonamentar-se en un contracte que havia sigut declarat nul judicialment el 2016.

El tribunal estima d’aquesta manera un recurs de l’empresa Sorea, del grup Agbar, contra l’acord metropolità que beneficiava la seva competidora Aigües de Catalunya, responsable del subministrament en aquest municipi de 3.048 habitants de l’àrea de Barcelona.

La resolució de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJC, datada de finals de juny i a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, critica amb duresa que ni l’Ajuntament ni l’AMB acatessin una sentència prèvia del mateix TSJC del 2016. Aquesta decisió judicial prèvia, també afavorida per un recurs de Sorea, anul·lava l’adjudicació de la gestió indirecta del servei d’aigua a la Palma de Cervelló a Aigües de Catalunya per no fer-se «d’acord amb el dret» l’any 2009, quan es va subscriure el contracte.

La jutge valora que l’increment tarifari i la continuïtat de la prestació en benefici d’Aigües de Catalunya no s’hauria d’haver produït a l’estar basats en un contracte nul. La magistrada tampoc ‘compra’ que la pujada de l’aigua es justifiqués degudament, emfatitzant la «sospita» a la qual estava sotmès el contracte viciat.

La sentència arriba a citar alternatives que tant el consistori com l’AMB tenien al seu abast per evitar vulnerar la llei, per exemple, una compensació econòmica a l’empresa o l’assumpció del servei a càrrec de l’ens metropolità. Cosa que, de fet, està passant aquest any: La Palma de Cervelló és un dels municipis inclosos en la nova concessió d’aigua de 800 milions que l’AMB està a punt de licitar i que previsiblement resoldrà l’actual i anòmala transitorietat de concessions caducades. En el cas al qual fa referència la sentència del TSJC, no obstant, el servei encara era competència del consistori.

Malgrat la seva reduïda població, amb 83 piscinesregistrades, la Palma de Cervelló és la vuitena població de l’àrea metropolitana de Barcelona que més aigua per habitant consumeix (119,6 litres per habitant;Barcelona, 103,8 litres per habitant).

«Estem completament en fals»

A tal punt arriba la reprimenda judicial que, assumint la tesi de Sorea, la jutge explicita que «la desviació de poder i el frau de llei és present i es mostra de manera reveladora i imbricada en tècniques que no van ser pensades per a casos com el present, sinó de veritables situacions de força major per a l’interès dels usuaris».

Aquest tenor literal utilitza el tribunal per argumentar que l’excepcionalitat de la continuïtat de la prestació del servei no s’hauria d’haver aplicat en aquest supòsit al no existir un cas de força major, malgrat que l’Ajuntament de la Palma de Cervelló havia mirat de justificar-ho al·ludint a un escenari alternatiu de «greu trastorn al servei públic de proveïment d’aigua d’unes 3.000 persones».

Consultada per aquest diari, l’actual alcaldessa de la Palma de Cervelló, Anna Pascual (Junts), que va arribar al càrrec després de les municipals del 2023, moment posterior a la pujada tarifària tombada pel TSJC, afirma que el consistori té la voluntat d’acatar les sentències judicials, però admet que en matèria de subministrament d’aigua estan «completament en fals» després de la nul·litat de la concessió des de l’any 2016. D’una banda, Pascual responsabilitza l’anterior govern municipal, liderat per la candidatura municipalista La Palma Sempre, pròxima als Comuns, de «no fer res» durant anys. De l’altra, Pascual lamenta no tenir secretari interventor des de fa sis mesos, carència que «ha dificultat la complexa gestió d’aquest tema».

La regidora confia que la futura concessió metropolitana que inclourà la Palma de Cervelló resoldrà el buit actual. Això sí, l’alcaldessa admet haver tornat a apujar les tarifes de l’aigua tant el 2024 com el 202 5, escenari que obre la porta a noves reclamacions judicials de Sorea a partir d’aquest precedent.

Responsabilitat compartida de l’Ajuntament i l’AMB

El mateix TSJC havia anul·lat el 2016 l’adjudicació del subministrament d’aigua a càrrec de l’Ajuntament de la Palma de Cervelló per no fer-se «d’acord amb el dret», afirma la sentència. El procés de contractació pública, va entendre aleshores el tribunal, no va complir els requisits administratius que estipula el reglament d’obres, activitats i serveis de la localitat, concretament «actuacions prèvies dirigides a la divisió patrimonial».

L’acta del Consell Metropolità de l’AMB en què es va aprovar l’increment tarifari ara tombat judicialment reflecteix que van ser desestimades al·legacions en contra de l’empresa Aigües de Barcelona, també del grup Agbar com Sorea. En aquella AMB encara liderada per l’exalcaldessa Ada Colau –originària d’altres revessos judicials que també avui cuegen–, van votar a favor de l’increment tarifari tots els grups polítics excepte el PP, Valents i l’exmembre de Ciutadans Marilén Barceló, que es van abstenir.

En la seva sentència, el TSJC atribueix responsabilitat compartida tant a l’Ajuntament com a l’AMB, i carrega contra la seva «complicitat». Al consistori, per una «ineficaç i ineficient execució» de la sentència que va declarar la nul·litat del contracte amb Aigües de Catalunya, el qual entén el tribunal que hauria d’haver liquidat en lloc d’apel·lar al reequilibri econòmic de l’acord, que «no és una patent de cors»,retreu la jutge.

Notícies relacionades

L’AMB tampoc se salva de la crítica judicial. El TSJC pondera que hauria d’haver «dut a terme un contrast efectiu i legal dels acords de la Palma», per la qual cosa «no podia fer el desentès». A més, recrimina que l’argument metropolità d’haver impulsat des de finals del 2020 una nova concessió que ara es licitarà no pot operar com a «medicina guaridora dels vicis de nul·litat» del contracte.

Finalment, la jutge qualifica d’«aclaparador» el fet que es declarés nul un contracte del 2009 i que es continuï executant en ple 2025. «Ni s’assumeix el servei per qui ho hauria de fer amb promptitud [AMB] ni tampoc el consistori liquida i licita un nou contracte», conclou la magistrada.