"Estimat Fer, sento la immensa fortuna d'haver-te conegut"

Estimat Fer,

Vas ser el meu professor d'Història quan jo estudiava tercer de BUP. Recordo com dibuixaves exèrcits a la pissarra i com els anaves esborrant a mesura que anaven perdent guerres. Amb tu era impossible prendre apunts! Però també amb tu era impossible avorrir-se a classe. El poc que sé d'Història me'l vas ensenyar tu. Les millors pel·lícules que he vist a la meva vida, les he vistes amb tu. L'esperit crític que m'ha acompanyat sempre, me'l vas despertar tu.

Fa un parell d'anys, sent jo professora, vaig coincidir en un institut amb una companya que et coneixia. Li vaig demanar que m'aconseguís una cita amb tu i vam estar a punt de retrobar-nos. Però la teva salut se'n va ressentir i no va poder ser.

Avui sento la immensa fortuna d'haver-te conegut i la profunda tristesa d'una cita que ja no podrà ser. Sempre et portaré al cor. Descansa en pau.