El Barça i Unió de Pagesos impugnen les zones protegides ampliades a prop de l’aeroport de Barcelona

No va ser fins al juliol del 2024, fa menys d’un any i amb el Govern de Pere Aragonès en funcions i a la rampa de sortida, quan la Generalitat liderada per ERC va executar l’esperada ampliació de la ZEPA. La mesura, que va indignar la patronal Foment del Treball i els agricultors, ha sigut beneïda pel Govern de Salvador Illa, que era conscient que per abordar una nova ampliació de l’aeròdrom era necessari satisfer les peticions ambientals d’Europa.

No obstant, aquest increment d’hectàrees protegides ha sigut impugnat per entitats com el FC Barcelona i el sindicat agrari Unió de Pagesos, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO. Els agricultors es van mostrar contraris a duplicar els espais protegits des del principi perquè temen que s’apliquin restriccions ambientals als seus camps. Però en el cas del Barça, ¿per què va presentar al·legacions a la ZEPA impulsada per Aragonès?

La resposta es troba als terrenys dels Reguerons, situats a Viladecans, que són propietat del club blaugrana. Aquesta superfície, que sempre ha estat sota alguna figura de protecció i que ara forma part de la ZEPA, és un dels espais on la Generalitat s’ha fixat per arribar a les 270 hectàrees de zones protegides gestionades que es plantegen com a compensació per l’ampliació de l’aeroport.

Una de les opcions sobre la taula era que el Departament de Territori, Habitatge i infeccions comprés la finca per potenciar aquestes zones humides, tot i que en aquests moments és més probable que acabi sent AENA qui provi d’abordar aquesta operació. Es pot assenyalar que el 1999 ja es va plantejar la compra d’aquestes hectàrees per contrarestar els impactes de l’ampliació aeroportuària de llavors. Però això no va acabar passant. En realitat, l’últim informe «anual» de l’estat ecològic dels Reguerons data del 2016.

«Una negociació»

El Barça, en aquests moments, no té intenció de desprendre’s dels Reguerons a la lleugera, sinó que pretén obrir una negociació sincera. Per aquesta raó, va impugnar l’ampliació de la ZEPA portada a terme per l’Executiu d’Aragonès. Fonts coneixedores del cas expliquen que la intenció del Barça no és, sota cap concepte, desprotegir la zona o requalificar els terrenys. Simplement s’han presentat objeccions per aclarir què passarà amb aquests espais.

El club vol saber si els Reguerons es volen expropiar o comprar i a quin preu. Però no estan tancats a obrir converses sobre el tema. La conselleria té la intenció d’organitzar una trobada respecte a això però de moment el diàleg tan sols s’ha desenvolupat de manera informal.

De fet, ja han transcorregut els 90 dies decretats pel jutge en què el Govern havia de respondre a la impugnació del club. No obstant, la resposta ha sigut el silenci administratiu. Esgrimint aquest silenci, el Barça podria considerar que la impugnació ha sigut fructuosa. De tota manera, els dirigents blaugrana han optat per donar marge a la conselleria i AENA perquè comenci la negociació i es determini el futur dels Reguerons amb una solució que acontenti les dues parts interessades.

Polla blava

Fa més d’una dècada, el 2009, ja se li va plantejar al FC Barcelona la possibilitat de convertir els seus terrenys de Viladecans en un aiguamoll protegit administrat pel club. En aquelles converses, la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/Birdlife) li proposava al Barça convertir-se en el primer club del món que tingués una reserva natural sota la seva gestió i propietat. Un dels protagonistes de l’espai havia de ser una au molt característica i en declivi: la polla blava (Porphyrio porphyrio).

Notícies relacionades

La metròpoli cuidadora i competitiva

Els catalans dediquen el doble de temps "a les xarxes" que a la família

Es tracta del més gran dels ràlids europeus, un ocell de plomatge blavós i bec i potes de color vermell. O sigui, una au blaugrana, com a mínim d’aspecte, que s’havia de convertir en emblema i dels terrenys del club als Reguerons. Però la idea no va prosperar. Segurament, expliquen els que van viure el fracàs del projecte en primera persona, el nom de l’animal no va ajudar (es diu polla blava) que el pla cristal·litzés.

Ara, després de l’intent del 1999 i el del 2009, el Govern recupera el propòsit de gestionar els Reguerons perquè siguin una àrea important per a la biodiversitat. Amb altres finques que encara s’han de concretar, es convertiria en una de les compensacions de l’ampliació de l’aeroport proposada per la Generalitat.