L'atac d'Israel busca debilitar Iran en plena negociació nuclear amb Estats Units

Israel ha assassinat diversos líders de la cúpula militar iraniana i científics nuclears. Entre ells està Ali Shamkhani, un dels principals consellers del líder suprem iranià, l'aiatol·là Ali Jamenei. Ha resultat greument ferit; algunes fonts el donen per mort.

Shamkhani és l'home que xiuxiuejava a l'orella de Jamenei l'estratègia a seguir durant les negociacions amb Estats Units sobre el programa nuclear, rellançades per Trump el passat 12 d'abril. Dies abans que comencessin aquests atacs, va advertir que el seu país podria expulsar els inspectors nuclears internacionals i deixar de cooperar amb l'Organització Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA) si se l'atacava. És una figura diplomàtica clau, amb molts contactes fora del país. Va ser precursor de l'apropament d'Iran a l'Aràbia Saudí propiciat per la Xina.

"Aquest ha estat l'atac d'un país, Iran, que ha signat el tractat de no proliferació nuclear per part d'un altre, Israel, que no ho ha fet i que probablement té armes nuclears", valora Haizam Amirah Fernández, director executiu del nou Centre d'Estudis Àrabs Contemporanis (CEARC).

Per a l'analista, el bombardeig pretén debilitar Iran en plenes negociacions nuclears i forçar-lo a una "rendició humiliant" sobre el seu programa nuclear. Considera que el president americà "probablement" hagi estat al corrent, fins i tot participat amb intel·ligència o míssils antibúnquer. Adverteix que pressionar massa Teheran pot derivar en inestabilitat o fins i tot canvi de règim. "Salvant les distàncies, Trump sembla que pretén que el líder suprem d'Iran, Ali Jamenei, emuli l'emperador del Japó Hirohito, que el 1945 va acceptar la rendició incondicional del seu país. Si no li surt bé aquesta perillosa jugada, tot el món pagarà un preu potencialment elevat".

Trump i el programa nuclear iranià

La possibilitat que Iran aconsegueixi armes nuclears ha estat anatema tant per a Israel com per a Estats Units des de fa dècades. A les eleccions americanes del 2008, el candidat republicà John McCain va aparèixer en campanya cantant "Bombardeja, bombardeja, bombardeja Iran!". Des de llavors, totes les administracions han tingut en el punt de mira el règim de Teheran, per la via diplomàtica o per la de les armes.

L'actual president dels Estats Units, Donald Trump, va ordenar durant el seu primer mandat el pitjor atac contra el país persa fins llavors: al gener del 2020, míssils americans van assassinar el comandant de la Força Quds dels Guardians de la Revolució iraniana, Qasem Soleimaní. Es tractava de "parar una guerra", va dir llavors Trump.

Dos anys abans, havia abandonat l'acord signat pels Estats Units i diverses potències internacionals amb Iran per limitar el seu programa nuclear a canvi de relaxar les sancions financeres i petrolieres contra el país. "Qualsevol país que ajudi Iran també podria ser sancionat", va advertir llavors. El seu raonament era que el text havia estat "tan mal negociat" pel seu predecessor, Barack Obama, que el règim estava "a tocar d'aconseguir armes nuclears en un curt període de temps".

Però, en el seu nou mandat, Trump ha donat senyals de voler desescalar la tensió a la regió. Després dels atacs de Hamàs contra Israel del 7 d'octubre del 2023, Israel ha atacat gairebé tots els seus veïns de la regió (Gaza i Cisjordània, Líban, Iemen, Síria i el mateix Iran) i ha deixat un rastre de desenes de milers de morts i xocs inèdits fins ara que han amenaçat de provocar una guerra regional total.

Canvi de to en Trump

Públicament, Estats Units estava insistint en la via diplomàtica. El dijous, Trump encara advertia que un eventual atac d'Israel a Iran podria arruïnar la negociació pacífica d'un acord nuclear, que estava "bastant a prop". Hores després, Israel va bombardejar amb més de 200 avions de combat desenes d'objectius militars i civils iranians.

Trump ha canviat el to després del bombardeig. Ha advertit des de la seva xarxa social Truth a les autoritats iranianes que Israel llançarà nous atacs "encara més brutals" si Iran no signa l'acord sobre el seu programa nuclear, però que "potser tinguin una segona oportunitat". Iran no accepta l'oferta americana, que considera "inacceptable" i pretenia presentar una contraproposta aquest diumenge.

El Pentàgon assegura que no ha participat en la missió, encara que la coneixien. Dies abans, Estats Units havia ordenat el trasllat del personal no essencial de diverses ambaixades i bases militars a l'Orient Pròxim, juntament amb les seves famílies.

Iran i l'Organització Internacional de l'Energia Atòmica

Un dels atacs ha afectat les instal·lacions nuclears a Natanz, al centre del país, espina dorsal del programa nuclear iranià i molt ben protegides. Han arribat "a l'espai subterrani del lloc", a 50 metres de profunditat, que alberga una sala d'enriquiment de diversos pisos amb centrifugadores, sales elèctriques i altra infraestructura de suport, segons l'Exèrcit israelià.

En una carta dirigida al secretari general de Nacions Unides, Iran ha qualificat de "temerari" l'atac israelià a la central de Natanz. "No només ha posat en greu perill la vida de civils iranians, sinó que, en generar el risc d'una catàstrofe radiològica, representa una amenaça inquietant per a la pau i la seguretat a nivell regional i internacional", es llegeix a la carta, distribuïda per l'Ambaixada d'Iran a Espanya. "Tot atac militar deliberat contra instal·lacions nuclears sotmeses a salvaguàrdies internacionals constitueix una flagrant violació del dret internacional. Aquesta agressió també debilita encara més el règim global de no proliferació i soscava la integritat del funcionament de l'OIEA".

Notícies relacionades

Israel obre un nou front de guerra amb el seu atac a l’Iran

Trump pressiona l’Iran amb l’amenaça d’atacs "inclús més brutals"

L'Agència de l'ONU ha dit que per ara no hi ha canvis en el nivell de radiació a Natanz. "Aquests esdeveniments són profundament preocupants", ha declarat el director general de l'OIEA, Rafael Grossi. "He afirmat en reiterades ocasions que les instal·lacions nuclears mai no han de ser atacades, independentment del context o les circumstàncies, ja que podrien danyar tant les persones com el medi ambient".

Hores abans, l'OIEA havia aprovat una resolució crítica amb Iran per violar les seves obligacions amb l'agència i va denunciar la intenció de Teheran de construir una nova instal·lació d'enriquiment d'urani.