Estat de dret o estat d'excepció?

En el conflicte entre Catalunya i Espanya, per part unionista no paren de repetir que en un estat de dret no es poden permetre accions en contra de les lleis que ens hem dotat, ni contra la Constitució. Però com podem entendre la interpretació de lleis i la Constitució. En quines condicions, l'administració i el seu entramat d'interessos espuris, fan la seva feina d'una forma imparcial?

Convertir la causa particular, contra el jutge Santiago Vidal, en una causa general contra tot allò que bellugui a favor de la independència, com es pot justificar? Interrogar a alguns ciutadans catalans per veure si se'ls pot inculpar per 'sedició'... ¡ja és el súmmum! Clavegueres d'Interior al descobert, declaracions com a testimoni de Mariano Rajoy convertides en una farsa, amb un president del tribunal, que semblava el seu advocat defensor. Interrogatoris de la Guàrdia Civil, intervencions demanant informació a diferents estaments de la Generalitat, amenaces sobre si es pagarà o no el FLA, demanda d'informació de comptes cada setmana per demostrar que no es gasta un euro en el procés... En fi tot un reguitzell d'accions per anar embolicant la troca i assetjant a polítics, persones particulars i institucions que estan a favor de fer un referèndum.

Diguem-ho d'una vegada, la Generalitat ja fa molt de temps que està intervinguda i subreptíciament, de forma soterrada, sense la declaració formal del Congrés espanyol, a Catalunya estem en 'estat d'excepció'. Molts catalans estem en camí de la sedició, per manca de seducció dels successius governs que han malmenat Espanya. Ja s'ho faran!