Homenatge a Casa Leopoldo

Casa Leopoldo, restaurant icònic del Raval i referent barceloní ressuscitat fa un any, va ser tan cèlebre pels seus fogons amb caràcter com per les tertúlies literàries, artístiques i taurines que culminaven els tiberis. Així que no és estrany que en l’homenatge que ahir es va rendir a Rosa Gil, tercera i última generació d’una saga hotelera gairebé centenària –retirada des del 2015–, els plats tinguessin tant pes com el viatge al bagul dels records de la carismàtica exempresària després dels cafès. La memòria de la Barcelona que va ser –com es va batejar l’acte– la manté "il·lusionada" i el seu arsenal és inacabable: per les seves taules van desfilar tants noms il·lustres, que a la trobada es van afegir tant els que van viure aquelles èpoques com els seus descendents.

Amics i aliats com Eduardo Mendoza, Daniel Vázquez Sallés (fill de Manuel Vázquez Montalbán, que va fer de Casa Leopoldo el seu menjador favorit), Carme Ruscalleda, Joan Gaspart, Pedro Balañá, Salvador Boix i Jordi Soler, entre altres, van acompanyar la neta de Leopoldo Gil en un dinar que oscil·lava entre la nostàlgia i el consol de saber que aquest espai s’ha preservat per no caure en l’oblit, com tants establiments emblemàtics de la metròpolis esborrats per la globalització. Una gesta que corre a compte del grup Banco de Boquerones, que lideren Bruno Balbás i Sofía Matarazzo, des que l’any passat van reobrir i van donar una sisena vida al negoci. Enrere quedaven els intents d’alguns xefs prestigiosos, torpedinats finalment per la pandèmia, i fins i tot una breu etapa com a restaurant xinès que ara ha quedat en anècdota.

Al costat de Gil es va asseure també Carles Vilarrubí, president de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, donant fe de l’esforç de la casa per mantenir el cordó umbilical amb la cuina d’abans: de la famosa cua de toro al vi negre a les mandonguilles amb sípia, passant per poderoses croquetes, paella i d’altres. No en va poder fer la degustació l’alcalde Jaume Collboni, tot i que no es va perdre l’aperitiu per felicitar l’homenatjada, cosa que va certificar que és un client fidel de la nova etapa. L’any passat fins i tot es va asseure a les seves estovalles per menjar amb el president Pedro Sánchez.

Notícies relacionades

El carrer de Valladolid, premi al millor decorat de Sants

"Tiren per terra tot el nostre esforç"

Assídua convidada

Rosa Gil, de 76 anys i que actualment viu en una residència a la Sagrada Família, és convidada de tant en tant al local. Allà l’emocionen les rajoles d’estil portuguès, algunes fotos i cartells taurins, els mobles de forja, el taulell..., una essència que, malgrat la posada al dia, els nous operadors volien perpetuar. La dona va viure dècades d’esplendor del local, que tantes nits van amenitzar amb el seu verb i brindis Vázquez Montalbán –una taula porta el seu nom–, Terenci Moix, Eduardo Mendoza, Joan de Sagarra, Maruja Torres o Juan Marsé, així com les incursions dels toreros que van fer historia (de Manolete a Paquirri). El currículum del negoci inclou, entre els seus clients, artistes sense fronteres, de Rita Hayworth, Hemingway o Orson Welles a Carmen Sevilla, Lola Flores o Dalí i Picasso, entre un llarg elenc.