¿Què se n’ha fet de l’Eric i el Pau, els dos alumnes que van treure la millor nota en la selectivitat de l’any passat a Catalunya?

Tots dos van compartir una gran nota a la ‘sele’ (tot 10 menys un 9,5 a Català), passió per la música –els dos toquen la bateria– i, també tots dos, tenien clar que volien estudiar Física i Matemàtiques a la UAB, decisió de la qual, un any després, no poden estar més satisfets. Ho van fer, en part, per aprofitar la nota –el que més els agradava a tots dos era la Física, però el doble grau els obriria més portes–, però, a pocs exàmens d’acabar amb èxit el primer curs, senten que estan estudiant el que realment els agrada». «M’ha agradat i sorprès moltíssim la rigorositat de la carrera de mates», apunta l’Eric.

«Fer les matemàtiques de manera formal, construir-les, et dona una perspectiva diferent i és una cosa que en la física no es fa tant», assenyala el jove de Sant Cugat. El Pau assenteix i afegeix que fins ara estudiaven les mates per aprendre a resoldre algun tipus de problema repetint el mateix procediment o un de semblant. «Aquí es taracta de veure per què les coses són com són. Hi entres molt en profunditat. I la manera de resoldre els problemes l’has de trobar tu, no hi ha una manera concreta per fer-ho», afegeix també encantat amb aquesta nova visió de les matemàtiques i convençut que si s’expliquessin així des del principi, potser a la gent li agradarien més. «He conegut gent que a 4t d’ESO no sabia què era una arrel quadrada. Simplement aplicava una fórmula, però no sabia què estava fent. Coses superbàsiques. Saber què estàs fent, ajuda», afegeix l’Eric. 

Llibertat i cafè gratis

Malgrat que es recreen parlant de les matemàtiques, la primera anècdota que comparteixen de la universitat és –potser perquè la cita és un dilluns a les nou del matí i el cos ho nota– en quin passadís de la facultat hi ha la màquina del cafè espatllada que treu els cafès gratis. «Coneixement popular» –així en diuen–, que passa d’alumne a alumne.

El que més valoren de la nova etapa, coincideixen, és «la llibertat». «Mai havia viscut la llibertat total. Aquí tot és opcional. A l’ESO i el batxillerat estàs obligat a anar a classe, a fer això, a fer allò altre, aquí tu t’apanyes. I això m’encanta. Sento que per fi em tracten com una persona adulta, perquè a batxillerat encara et tracten com un nen», assenyala l’Eric. El Pau s’hi mostra «totalment d’acord».

D’altra banda, l’Eric valora molt també la vida universitària. «No sé com serà a la UB o a la UPC, però aquí, al ser un campus, hi ha molta vida universitària, molts clubs…, i això m’agrada molt. M’he apuntat al club alpí, al club de dibuix, al club d’esperanto, a l’AstroUAB –el d’astronomia–, i no sé si algun més», enumera.

El Pau està amb ell a l’AstroUAB i forma part del club de física, format per estudiants només de primer, que s’ha creat nou aquest any i l’estan començant amb moltes ganes.

«M’ha agradat molt i és una cosa que no m’esperava, que amb el grup del doble grau hem tingut molta connexió, hi ha molta pinya, estic molt content de la gent amb qui m’ha tocat», prossegueix el de Santpedor, que vol dedicar l’estiu (que per a ells començarà el 25 de juny, quan acabi l’últim examen) a desempolsegar la bateria –a diferència de l’Eric aquest curs ell sí que l’ha tingut apracada– i a reprendre l’alemany, que va començar a estudiar a l’ESO. «Volem apuntar-nos-hi amb una amiga», explica.

Notícies relacionades

¿Preparats per rebre l'estiu?

Barcelona denuncia i aparta una treballadora que desviava prestacions socials

Aquests dies, amb les primeres notícies sobre la selectivitat que s’acosta –a Catalunya serà els dies 11, 12 i 13 de juny–, els han vingut molts records al cap de tota la pressió que van viure fa just un any. «Per pal·liar tot aquest estrès jo em posava en el pitjor dels casos. Em deia que sempre hi ha alternatives. Nosaltres tenim un company que ha entrat per la via de l’accés de majors de 25 anys. Si no et surt ara, tampoc és la perdició. Cal treure’s pressió», apunta l’Eric, que confessa que a ell, personalment, posar-se nerviós en part li va bé, perquè la tensió fa que es concentri (vistos els seus resultats, no menteix).

Si hagués de donar algun consell als milers d’estudiants catalans que la setmana que ve s’afronten a la selectivitat, el Pau els recomana anar-hi segurs. «Els nervis sempre juguen una mala passada. És molt normal estar nerviós en el primer examen. Però a mesura que fas el primer, el segon… ja està. Jo estava bastant nerviós, en el primer examen. Recordo que era el de Castellà». Va treure un 10, com en tots menys el 9,5 en Català.