"Els giravolts de Collboni no són propis d'un aspirant a alcalde de Barcelona"

La setmana passada vèiem com Jaume Collboni, en una entrevista al ja de per sí polèmic 'El programa de Ana Rosa' era incapaç de corregir a la periodista quan aquesta li etzibava que "Barcelona s'estava convertint en un pou d'ocupació i inseguretat" (totes les dades oficials diuen el contrari). Simplement, ha callat i ha seguit com si no hagués estat quatre anys al govern de la ciutat.

Com a veí, em sorprèn aquest capítol més del gir de volant que el fins fa poc tinent d'alcalde ha fet en els darrers mesos. L' hem vist passar d'insistir i celebrar la unió del tramvia a prometre que no continuaria les obres en el següent mandat. De votar i aprovar la Superilla a dir-ne tota mena d'improperis, falsedats i assegurar que no en faria cap més en tota la ciutat, i proposant de cop un pla d'interiors d'illa que suposaria l'expropiació de centenars de pàrquings i locals.

Però les ziga-zagues del candidat socialista no només són en les propostes sinó també en els futurs pactes que caldran en un consistori fragmentat com el que es preveu. Ha passat de governar un ajuntament progressista amb Ada Colau al capdavant, a coquetejar descaradament com dos adolescents amb la dreta de Trias. Sí, aquesta dreta que per sorpresa meva i segur que de més d'un, afirma que "els tres mileuristes no poden arribar a final de mes" o que nega el canvi climàtic assegurant que el cotxe no té la culpa de res.

Els giravolts que està donant Collboni en aquesta precampanya no són propis d' un extinent d' alcalde, ni el d' una persona que aspira a l' alcaldia de Barcelona, i evidencien que el votant progressista no té en el PSC la certesa que aquest vulgui formar un ajuntament d'esquerres.

Com a veí, em preocupa que potser acabi depenent d'amb quin peu s'hagi aixecat l'incert Collboni.