Carme Izquierdo: «Un comerç és la persona que hi ha al darrere»

Carme Izquierdo (Barcelona, 1944) deixa la presidència de l'associació de comerciants Cor Eixample després de 20 anys. Ningú s'ofereix a substituir-la. A pesar d'això, ho té clar. Se'n va. Serà el 2 de juny, just després de la Fira Modernista, un dels seus principals èxits.

-¿Per què ara?

-Perquè ja m'he jubilat i no tinc comerç. Perquè fa falta que gent més jove lideri la nostra associació. Ara el comerç cada vegada es fa més a internet, una cosa que jo no domino. Prefereixo marxar abans que esperar que em treguin (riu). A més a més, el meu marit també s'ha jubilat i tenim set néts als quals volem dedicar-nos.

-No és la primera vegada que marxa.

-Però sí que és la definitiva. Tres vegades abans ho vaig intentar, perquè hi ha d'haver relleu. Fins i tot canviàvem de junta per demanar que sortissin nous presidents. I sempre em demanaven que ho allargués. La veritat és que si ho vols fer bé, s'hi han de dedicar moltes hores.

-¿Què ha sigut millor d'aquests anys?

-Hem aconseguit tancar tres dies el carrer de Girona per muntar la Fira Modernista, dinamitzar la dreta de l'Eixample, impulsar les xarxes socials amb una persona que se n'encarrega i fins i tot tenim un local social. Però la nostra campanya estrella és la Fira Modernista que, per cert, aquest any, del 30 de maig a l'1 de juny,  dediquem a la Casa Elizalde.

-I amb un bon nombre de socis.

-Hem arribat a ser més de 200 associats, encara que en aquests moments n'hi ha 178. Ha baixat una mica per la crisi, per les botigues que han tancat o pels que han hagut de reduir despeses i han decidit deixar de pagar els 63 euros trimestrals de la quota. A les botigues, com en la família, quan s'ha de retallar, es retalla tot el que es pot.

-¿Fins quan?

-Doncs sembla que es comença a veure la llum. Febrer va ser un mes molt dolent, però al març les vendes van millorar. Encara que crec que això ja no tornarà a ser mai més com abans. El que és més important és que els joves trobin feina.

-Si les botigues contractessin més.

-El comerç de proximitat no dóna per contractar més dependents. Si poses un negoci, no omples el calaix i per això molts tanquen. Li passa a gent que obre una botiga sense experiència. S'ha d'estar almenys un any fidelitzant la clientela, i en el segon any pots començar a guanyar. Almenys abans era així. Però un comerç és sobretot la persona que hi ha al darrere. El comerciant ha de sortir al carrer, provar noves idees... Tot i així, el consum s'ha parat, ha quedat molt reduït.

-També hi ha centres comercials.

-Aquest és el nostre verdader problema. No haurien d'obrir els festius, ni ampliar els centres existents, com volen fer amb La Maquinista o La Roca Village. Ni fer-ne de nous, com el projectat a Cerdanyola. Les famílies  van a aquests centres on mengen, els nens van al cine i els adults acaben fent les poques compres que poden fer. L'altre dia Artur Mas ens va rebre a 18 presidents d'eixos comercials. Ens va preguntar si algun de nos-

altres teníem botiga en un centre comercial. Ningú en té. Ara el model català de negoci està en perill. Amb l'ampliació d'horaris i les noves llicències s'ha obert la capsa de Pandora.

Notícies relacionades

Barcelona estudiarà la viabilitat de reobrir la ‘platja de l’Eixample’ el 2026

Dos anys convivint amb 35 pisos turístics al ‘Bloc Tarragona’: «És interminable el que patim»

-¿Quina mena de botigues aconsella muntar ara a l'Eixample?

-En falten de roba d'home, sabateries i d'electrodomèstics, encara que va obrir un Miró a la Concepció. I sobren fruiteries i colmados, que estan degradant l'Eixample. Però ja no hi ha solució per a això.