La Generalitat genera crispació a l'avalar un únic ens de mediació privada

La Generalitat ha provocat un terratrèmol en la mediació i l'arbitratge entre empreses al promoure i fomentar des del sector públic un organisme de resolució extrajudicial de conflictes entre privats, que competeix amb els 21 que existeixen a Catalunya. Ni els advocats, ni els de registradors i altres col·lectius professionals s'han volgut sumar a la Cort Arbitral de Catalunya, creada formalment com a associació el juliol passat pel Consell General de Cambres i el Col·legi de Notaris de Catalunya, i aposten per entitats «més independents» i lluny del llarg braç de l'Administració.

La gota que va fer vessar el got va ser un acord del Govern amb el compromís que la contractació pública amb empreses a Catalunya incorpori una clàusula de submissió a l'arbitratge, per al qual només reconeix la Cort Arbitral. Aquest és un compromís inclòs també en el programa electoral de Junts pel Sí.

MARCA REGISTRADA PER JUSTÍCIA / Bibiana Segura, directora del Centre d'Estudis Jurídics de la Conselleria de Justícia, admet que el Govern va fer de catalitzador perquè diversos col·lectius discutissin fórmules perquè creixés aquesta via de resolució extrajudicial de resolució de conflictes. «Es tractava d'estimular l'arbitratge, que va passar en poc temps de més de 160 a l'any a uns 70», diu.

Justícia defensa aquesta fórmula perquè descarrega de feina els tribunals i contribueix a millorar la competitivitat. Fins i tot va registrar el gener passat la marca Cort Arbitral de Catalunya a l'Oficina d'Harmonització del Mercat Interior «per preservar-la i cedir-la després a l'associació que es creés», explica. El conseller de Justícia, Germà Gordó, va mirar de convèncer diverses vegades els col·legis d'advocats i altres col·lectius de la necessitat de crear un organisme d'àmbit català. La idea inicial era fusionar tots els existents, però, davant les reticències, es va optar per una altra solució i es van quedar només les cambres i els notaris, explica Narcís Bosch, del Consell de Cambres i secretari de la Cort Arbitral. Gordó en va presidir la presentació el dia 9 d'octubre.

Notícies relacionades

Markus Haupt succeirà Griffiths com a nou president de Seat

El sector immobiliari dubta que el PSOE aprovi les seves mesures en habitatge

«A Catalunya hi ha 21 entitats arbitrals, que és una cosa que no té sentit. L'excés d'oferta retreu la demanda» d'un mètode privat de resolució de conflictes més ràpid i eficient que la justícia ordinària, explica Jesús de Alfonso, president del Tribunal Arbitral de Barcelona (TAB), el més gran de tots. La idea inicial de Justícia era atractiva. Però una cosa és concentrar a la recerca d'eficiència i l'altra buscar el control polític i del mercat, interpreta.

El Col·legi d'Advocats de Barcelona és de la mateixa opinió. «Vam participar en la fase de diàleg inicial, però després ens en vam desmarcar. La creació d'aquesta cort pressuposava dissoldre tribunals com el TAB», una entitat en què estan i per la qual aposten els lletrats que, juntament amb les empreses, en són els principals usuaris, explica Rafael Espino, secretari del col·legi barceloní. A més a més, veuen xocant que l'Administració aposti per un ens en concret. «El més lògic seria que convoqués un concurs», afegeix. Segura afirma que el que diferencia la Cort de la resta és que és «l'única que preveu en els seus estatuts la resolució de conflictes entre empreses i l'Administració». També ho ressalta Narcís Bosch. Afegeix, al seu torn, que facilitarà que les pimes siguin contractistes públiques i que hi ha «col·legis que ja han demanat formar part de l'entitat». Bosch assegura que «és cert que la Generalitat ho va promoure, però a partir d'aquí no hi va participar més».