la sortida de la recessió

Els 'minijobs' es colen per la porta del darrere

Els contractes a temps parcial s'instal·len a Espanya com a única sortida a la crisi econòmica

La rebaixa de les cotitzacions empresarials és el principal incentiu en les feines de temporada

4
Es llegeix en minuts
MERCEDES JANSA
MADRID

Els minijobs -feines per hores amb una remuneració aproximada de 400 o 500 euros, per sota del salari mínim interprofessional- han arribat al mercat laboral espanyol per la porta del darrere i sota l'aparença de feines a temps parcial.

Exportats d'Alemanya, on legalment es coneixen com a treball marginal, buscaven facilitar l'accés al mercat de treball de joves i col·lectius que no tenen estudis ni experiència laboral. Quan la crisi va destapar l'alta taxa d'atur juvenil, la CEOE va pressionar reiteradament el Govern per crear la figura dels minijobs. Ho ha aconseguit en part amb el nou contracte a temps parcial, l'opció escollida per les empreses per contractar aquest any.

Com a Alemanya, on les baixes pensions han obligat els jubilats a tornar a treballar per aquesta via, la crisi ha ampliat l'espectre social i d'edat dels treballadors. Però al país d'Angela Merkel no consten a efectes de desocupació.

Va ser la reforma de finals del 2013 la que va introduir més flexibilitat en el contracte a temps parcial. Mitjançant un decret es van suprimir les hores extres i es van augmentar les hores complementàries, més barates; es van reduir de set a tres els dies de preavís per canviar la jornada laboral i es va rebaixar a les empreses la cotització per desocupació del 9,30% al 8,30%.

Amb aquest contracte han entrat més persones al mercat laboral, en pitjors condicions: guanyen menys i treballen menys, la qual cosa ha provocat una caiguda de les hores setmanals treballades. L'EPA del segon trimestre de l'any va registrar un creixement d'ocupats a temps parcial de 98.100 persones. El seu percentatge respecte dels que treballen a temps complet és del 16,39%.

A més, hi va haver 207.800 assalariats nous amb contracte temporal, que representen el 51,8% del total de nous contractats. Amb un 23,9%, Espanya compta amb una de les taxes de temporalitat més altes de la Unió Europea i més de la meitat dels que tenen feines per hores ho fan perquè no tenen cap altra sortida, però voldrien ampliar la jornada.

Fins al juny passat la contractació temporal havia crescut el 18,3% respecte del mateix mes de l'any passat, i 93 contractes de cada 100 van ser eventuals. El Ministeri d'ocupació precisava el mes de juliol passat que els contractes temporals suposaven el rècord del 93,07% del total de la contractació. A Catalunya se'n van registrar 245.996, la segona comunitat després d'Andalusia.

CCOO considera que la rotació ha augmentat amb el creixement d'aquest tipus de contractes i és del 211,3%. «Cada quatre mesos es donen d'alta i de baixa la totalitat dels treballadors temporals que suposen una mica més d'un de cada tres afiliats», segons un informe publicat per la Fundació 1r de Maig.

Els dilluns són els dies en què la Seguretat Social registra el nombre més elevat d'altes i baixes a l'afiliació, un signe de la temporalitat de l'ocupació que, al juliol, s'ha repetit sistemàticament.

«El contracte a temps parcial és un contracte crida, superflexible, que no té res a veure amb els anomenats minijob que hi ha en altres països europeus», explica Carlos Martín, del gabinet econòmic de CCOO, per a qui la reforma del Govern «va adulterar» aquest tipus de contractes que «s'han convertit en un a temps complet que s'ha flexibilitzat».

RES A VEURE AMB ALEMANYA/ «A Alemanya i a Holanda estan limitades les hores complementàries i saps amb anticipació quina serà la jornada que faràs». A més a més, afegeix Martín, «a Espanya el 63% dels treballadors a temps parcial ho fan per raons involuntàries, perquè no hi ha res més, mentre que a Holanda aquest percentatge és del 8%».

El poc temps amb què un treballador sap quina jornada farà impedeix conciliar la vida laboral i familiar, a part que dificulta buscar una altra feina per hores per completar l'exigu salari. No dóna per menjar ni per buscar una altra feina.

Un exemple és la situació en què es troba María Dolores Tovar, netejadora, amb 18 anys d'antiguitat en una empresa catalana que la va contractar tres hores a la setmana. Ara hi fa 31 hores, una mica per sota d'una jornada laboral sencera.

Notícies relacionades

«És el que hi ha. Si no ho vols tu, ho farà una altra persona», explica la María Dolores, que entre el temps que dedica als seus fills, a la casa i al transport per anar a netejar no pot fer cap altra activitat.

Amb la crisi ha canviat el perfil del treballador a temps parcial. Si abans eren sobretot dones, ara cada vegada més homes busquen en aquestes formes d'ocupació la solució quan ja han esgotat les prestacions. Els sectors tampoc deixen dubtes sobre el tipus de feina: hostaleria i comerç encapçalen l'afiliació de les noves ocupacions tant intermensual com interanual.