Caixa Girona

Pagaria per assistir demà al consell d'administració de Caixa Girona. Haurà d'aprovar la seva integració a La Caixa, però sobretot haurà –hauria– d'explicar als clients i a la plantilla les raons per les quals ara sí, i abans (amb Terrassa, Sabadell i Manlleu o amb Catalunya i Tarragona), no. És clar que La Caixa és el millor sostre on protegir-se de la tempesta, però resulta difícil entendre el que ha passat: quin viatge ha fet Girona des de la negativa fins a anar amb les petites caixes comarcals i amb les de fundació pública fins ara.

Probablement, el canvi té a veure amb el deteriorament dels comptes propis, amb una mala evolució del negoci que l'agència Ficth va rematar la setmana passada amb un informe que deixava el seu deute gairebé en el bo porqueria, i que en la pràctica impedeix que faci la seva feina, cosa que justifica la seva raó de ser: captar capital al mercat global per donar crèdits a les empreses i els particulars de Girona.

Notícies relacionades

Markus Haupt succeirà Griffiths com a nou president de Seat

El sector immobiliari dubta que el PSOE aprovi les seves mesures en habitatge

La intervenció des del Banc d'Espanya de Caja Castilla La Mancha i de Cajasur ha suposat un desgast per al sistema financer espanyol i per a tota l'economia. Per aquesta raó, l'actitud dels que han adoptat posicions d'obstinació, per no reconèixer la realitat o per deliris de política local, és d'una greu irresponsabilitat.

La sessió de demà també desperta molt d'interès per la lliçó que conté: l'efecte papallona des d'una petita caixa d'estalvis fins a tot el sistema financer del país. Com 18 homes que han de representar els interessos del territori acaben posant-lo en problemes. Darrere d'aquesta actitud numantina hi ha ERC i CiU. Des de les files dels primers s'ha intentat despistar parlant malament dels comptes d'Unnim, mentre que els convergents ja comencen a assumir el seu error. És un començament. Però tots dos donen la raó als que denuncien la politització de les caixes.