Biplano, cessió de drets d'imatge

La tornada a escola acapara aquests dies les prestatgeries de botigues i centres comercials. Motxilles, estotjos, llapis, roba i tota mena d’objectes que intenten atraure l’atenció dels més petits, que insisteixen als seus pares, avis i familiars diversos perquè, per favor, els comprin la llibreta o carpeta del seu ídol de futbol, heroi de sèrie de televisió o cantant més escoltat. La cessió dels drets d’ús d’imatge d’una propietat per a la seva aplicació en qualsevol suport és el licensing, activitat a la qual es dedica Biplano des del 1990.

«Som gestors. Algú que és propietari d’una marca, la posa a la venda. Nosaltres ens dediquem a gestionar aquesta marca ja que, al seu torn, algú vol incorporar-la al seu producte per tenir més repercussió», explica Jordi Rey, fundador i president de Biplano. Rey va començar a intuir la importància que té el licensing quan estava a Panrico, on l’ús de personatges estimats pels nens va ser una de les claus per a l’èxit dels productes de brioixeria: Tarzan, Superman, Mazinger Z, els barrufets...

Anys després va fer el salt a l’altre costat de la taula. Panini volia muntar una divisió de licensing i va contactar amb ell. Quan Robert Maxwell va adquirir la firma italiana, aquest va decidir no donar suport a la nova divisió. Rey va creure que el seu projecte tenia futur i va decidir convertir-se en emprenedor amb Biplano. «Sempre m’ha agradat volar i buscàvem alguna cosa diferent. Tothom se’n recorda, així que devia ser una bona elecció», afirma.

Va ser arribar i moldre. Van apostar per un títol, Les Tortugues Ninja, i l’èxit va ser rotund després d’emetre’s per TV-3. «No podíem començar millor. Va revolucionar el mercat de les llicències, era un tipus de propietat diferent però que va marcar una pauta», comenta Rey. Després vindrien llicències com Bola de Drac, els Teletubbies, South Park i la senyoreta Piggy, dels Muppets (o Teleñecos).

«La nostra feina és descobrir una propietat abans que existeixi. Es tracta de trobar títols un, dos i tres anys abans que tinguin èxit», explica. Una de les seves llicències més estimades és un clar exemple d’aquesta tasca: «Ningú creia en El senyor dels anells. Va ser un repte, tothom deia que la saga de Peter Jackson seria un fracàs. Hi vam apostar i les cues als cines ens van donar la raó».

Un dels seus personatges favorits és la granota Gustau, la llicència de la qual va poder gestionar i que li va permetre conèixer-ne el creador, Jim Henson, en persona. «Era dels pocs propietaris vius que hi havia. Vaig tenir la sort de treballar amb ell durant anys». Econòmicament, les llicències que més èxit van reportar a l’empresa han estat, en la suma dels gairebé 20 anys d’història, Bola de Drac, El senyor dels anells i Betty Boop, «que s’ha convertit no només en la propietat número u de Biplano, sinó també d’Espanya».

Notícies relacionades

Markus Haupt succeirà Griffiths com a nou president de Seat

El sector immobiliari dubta que el PSOE aprovi les seves mesures en habitatge

Com a gairebé totes les empreses, la crisi els afecta. «Però per a moltes companyies, la llicència constitueix una eina que els implica sobreviure o morir. Perquè incorporar una llicència a un producte, posem per cas uns cromos en uns cereals, beneficia tothom: el factor marca o el preu no són suficients per despertar l’atracció del consumidor», assegura. El 2008, Biplano va facturar un total d’11 milions d’euros i aquest any esperen arribar a unes xifres similars.

«Estimo els meus productes. Diuen que he tingut molta sort en la feina. Faig una cosa que m’agrada. Altres tenen penjats quadros i escultures als seus despatxos. Jo hi tinc personatges de Star Wars».