Sense por ni fàstic: cervells, moll de l'os, pedrers i intestí prim

La majoria dels comensals temen els interiors, i no em refereixo a la decoració.

L'altre dia tastava les vísceres de l'argentí Dante Liporace -no les seves en pla Hannibal Lecter, sinó les d'una vaca- i una persona que menjava al davant va dir: "Prefereixo no saber què és".

Amiga, apunta sense por ni fàstic: cervell, moll de l'os, pedrers i intestí prim (a la fotografia).

No són talls innobles, segons la visió capitalista de la nomencla­tura de la carn, sinó parts diferents.

Notícies relacionades

4 terrasses per anar acomiadant-se de l’hivern

Dotze cellers d’abans i d’ara on menjar bé a Barcelona

El filet s'emporta el prestigi, i el fetge, el menyspreu. Només una societat de farts i frívols es permet humiliar els menuts.

Comprendre el filet només és possible si s'ha menjat amb cervell.