Un terç de l’Eixample és estranger

La proporció, és veritat, no difereix gaire de la foto general que ofereix la ciutat en conjunt, però aquesta fotografia, la de tot Barcelona, és una mica enganyosa. Va per barris. A Canyelles, per exemple, els estrangers són només un 8,9% dels veïns. Al Gòtic, en canvi, l’altre extrem de la balança, són un 68,1%. Vist així pot semblar que a l’Eixample, com que no despunta ni per dalt ni per baix, no s’hi pot furgar gaire més estadísticament. Però no: és un cas digne d’estudi.

Bassa d’oli

L’Ajuntament de Barcelona va presentar fa uns dies el padró, un oceà de dades del qual, al seu dia, per triar-ne una per a titular, va semblar oportú remarcar que la ciutat havia batut el 2024 la seva plusmarca d’escassetat de nens, que són només l’11,9% de la població, un fet sense precedents durant tot el segle XX. Aquest informe, però, com sol passar cada any, era tota una invitació per capbussar-s’hi a la recerca de més dades. En les xifres de l’Eixample, per exemple, es compten 205 dones nascudes l’any 1925, o fins i tot abans, i 36 homes també centenaris.

Una de les característiques de l’Eixample de 1991 era que demogràficament era una bassa d’oli. En els les dècades en què Barcelona va rebre una allau d’immigrants procedents de la resta d’Espanya, aquest districte no va ser gaire el lloc de destinació d’aquests nous barcelonins. Sens dubte, on menys, a la Dreta de l’Eixample, el bressol del projecte de Cerdà. Va créixer en població la corona de la ciutat, tant a un costat com a l’altre dels límits del terme municipal.

El que ha passar des d’aleshores ho expliquen amb un sentit l’humor fi i sarcàstic els dirigents de l’Associació de Veïnes i Veïns de la Dreta de l’Eixample. Recorden quan els caps de setmana, no fa tant, el barri quedava mig mort perquè molts dels veïns anaven a passar el cap de setmana a una segona residència, que podia ser, per exemple, a la Cerdanya. "Avui la Dreta de l’Eixample és la Cerdanya en què tenen la seva segona residència, o potser la primera i tot, els rics de mig món", diuen.

Perfil demogràfic

Les dades del padró revelen una mica tot això. Per nacionalitats, els italians són els estrangers més abundants a l’Eixample, tot i que en el seu cas s’haurien de cribrar sempre prèviament els argentins, que, gràcies als seus arbres genealògics, han aconseguit un passaport transalpí per residir a Europa. Xinesos, colombians, francesos i peruans completen el top 5 de nacionalitats estrangeres que trobem a més freqüència al districte. Dit només a tall de curiositat, perquè són molt pocs pel que fa al nombre, a l’Eixample també hi ha empadronats 28 afganesos, 8 angolesos, 11 haitians, 20 iraquians, 11 kuwaitians, 22 estonians i 5 birmans.

Notícies relacionades

45 anys esperant el pont del Baricentro

La nit que Basté va robar una corbata

Les estadístiques municipals permeten fins i tot endinsar-s’hi una mica més i treure conclusions sobre fins a quin punt aquesta internacionalització de l’Eixample és un procés que ha arribat per quedar-se i no és una cosa passatgera. Hi ha diversos indicadors d’això. Un és la nacionalitat dels que compren pis al districte. Ara mateix, el pes dels estrangers en aquesta mena de transaccions immobiliàries duplica de llarg la mitjana de la ciutat. L’Eixample, especialment la Dreta de l’Eixample (28%), és la Barcelona més desitjada per tots els compradors estrangers.

Un altre indicador interessant és el de la mitjana d’edat en funció de la procedència. Els veïns que han nascut en països de la Unió Europea o a la resta del món són notablement mes joves, en concret 38,5 i 39,3 anys respectivament. A la seva manera, aquesta és una foto del futur a curt i mitjà termini.