Festa pels 50 anys de la Miró

L’habitual és que totes les sales de la Fundació Miró, com en la majoria de museus, tinguin llum artificial per motius de conservació de les obres. Però ahir, excepcionalment, els visitants van poder entendre què volien Joan Miró i Josep Lluís Sert quan van dissenyar aquest espai blanc de formes pures i funcionals. El van pensar per poder disfrutar de les obres de manera més orgànica, amb un permanent diàleg entre l’art, l’arquitectura i la natura.

"Que entrés molta llum"

Això és precisament el que van poder fer els que es van acostar al fantàstic edifici blanc situat a Montjuïc ahir a primera hora. "Miró volia que fos com el seu estudi, també dissenyat per Sert, i que entrés la llum i es pogués veure per la natura", explicava el guia als primers visitants a la sala 2. Amb les cortines aixecades i les claraboies obertes als rajos de sol, els ulls dels visitants es fixaven tant en el pati interior principal, al voltant del qual s’organitza tot l’edifici, on llueix una olivera, com en les impressionants vistes sobre Barcelona que ofereix el pati nord. També la sala 2 canviava sense estors, i permetia veure un pi i observar l’escultura d’Alexander Calder davant la façana amb una altra perspectiva.

"És fantàstic", comentava una senyora extasiada gairebé al final de la visita, que acabava dalt de l’edifici, a la torre octagonal on s’ubica la biblioteca. De manera excepcional, es va poder disfrutar del seu pati i pujar per unes escales fins a la teulada, des d’on es veia el mar de fons il·luminat pels rajos de sol entre els núvols, i s’escoltaven els refilets dels ocells.

El més impressionant del Solstici Sert va ser observar com els colors de les obres de Miró adquirien noves tonalitats i matisos, una cosa impossible amb llum artificial. Molts dels visitants que van continuar explorant pel seu compte l’exposició després de la primera visita a primera hora, es van sorprendre al veure com, a mesura que avançava el dia, les obres es transformaven. El groc de L’Or de l’azur (1967), per exemple, anava cobrant més intensitat.

Per molt que un conegui la Fundació Miró, descobrir-la amb llum diürna és una altra cosa, una experiència difícil d’oblidar. "Aquest tipus d’experiència és excepcional però hauria de ser el normal", va declarar a EL PERIÓDICO el director de la institució, Marko Daniel. Des que va arribar al càrrec, ha estat negociant amb els especialistes en conservació per canviar coses en aquest sentit, a favor de la tendència Daylight Museum. "La concepció més ortodoxa dels museus avui consisteix en la reducció a un sol sentit: el de la vista. Són capses de sabates on l’experiència està tan controlada que és la mateixa a les 10.00, que a les 15.00 o a les 22.00, perquè la llum és la mateixa". Tot allò bo que té quant a conservació de les obres ho perd en organicitat. "Hem anat obrint més claraboies i finestres, realitzant petits canvis a la Fundació. El nostre objectiu és, a poc a poc, eliminar la llum elèctrica i només posar-la si realment és essencial".

Interior i exterior

Notícies relacionades

Escapada d’estiu a Món Sant Benet: natura, història i gastronomia en un entorn únic a Catalunya

El patronat del MNAC al·legarà «incapacitat tècnica» per traslladar les pintures de Sixena

Però no només les obres, també l’edifici funcional de formigó i vidre va cobrar nova vida. El descobriment de la Fundació Miró va permetre disfrutar com mai d’aquest diàleg entre l’interior i l’exterior. Sert i Miró no volien un espai obert i transparent. "És cert que des del punt de vista de la conservació la llum mata l’art, però també li dona vida. Nosaltres busquem un equilibri entre tots dos", va assegurar el director. Per aquesta raó no es van descórrer totes les cortines. Les de la sala 6, on estan exposades moltes obres en paper, amb la sèrie Barcelona i altres dibuixos, van quedar bastant fosques. "Acabo de visitar-la just ara amb el nostre conservador de paper per veure què podem fer en el futur. ¿Realment no podem deixar que es vegin amb llum només per quatre hores excepcionalment?", es preguntava.

Caldrà esperar el pròxim Solstici Sert que, com el solstici d’estiu, passa només un cop a l’any.