La Generalitat aconsegueix la cessió durant cinc anys de la marca Cuina Catalana, que estava en mans privades

En concret, la propietària de la marca és l’emprenadora i activista cultural Pepa Aymamí, que la va inscriure el 2001 a l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM ) i la titularitat del qual va renovar l’abril del 2023. La conselleria d’Agricultura i Alimentació, que és la que ha aconseguit la cessió, vol utilitzar-la com el segell sota el qual s’agruparan diferents accions de divulgació de la cuina tradicional catalana.

«Preservar i prestigiar el patrimoni gastronòmic de Catalunya»

La marca Cuina Catalana ha desenvolupat un logotip propi, un segell de qualitat que la fundació que l’ostenta ha anat lliurant a receptes, productes i establiments en els quals se serveixen aquests plats. Aquest logotip, elaborat amb l’assessorament de l’Associació de Directors d’Art i Dissenyadors, és el que a partir d’ara passarà a gestionar la Generalitat per «preservar i prestigiar el patrimoni gastronòmic de Catalunya, de manera que es posin en valor els seus trets propis, mediterranis i saludables», segons destaca l’acord de cessió.

Aymamí ha explicat a aquest diari que es tracta d’una cessió «perquè la Generalitat no pot comprar marques». El pacte a què ha arribat amb l’administració pública és la «creació d’un comitè de gestió entre l’equip científic de l’Institut del Patrimoni Culinari [que també va crear ella el 2018], el sector de la restauració i aquells que consideri el departament».

Projectes de promoció de la cuina catalana amb sort dispar

Diu l’emprenedora que va crear la marca a principis de segle «com a eina identitària del patrimoni culinari català, i tots els projectes que s’han creat per donar valor i rigor continuen vigents». Aymamí ha assenyalat: «Mentre el cos aguanti, continuaré creant i coordinant projectes que poden anar enfortint la nostra autoestima alimentària».

Al capdavant de la Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica, i brandant la marca Cuina Catalana, Aymamí va dur a terme diversos projectes de promoció de la cuina catalana amb sort, recorregut i difusió mediàtica dispar: el tercer Congrés Català de la Cuina (que reunia experts vinculats a universitats) el 2018 i 2019, l’intent fallit de convertir-la en Patrimoni Inmaterial de la Humanitat, el portal de comercialització de productes agroalimentaris de Catalunya Gastroteca.cat i el treballadíssim 'Corpus del patrimoni culinari català (2006), amb més de 1.000 receptes i dues ampliacions, que va encarregar a Toni Massanés, actual director de la Fundació Alícia.

Inflexible amb el seu ús

Fins aquesta cessió, Aymamí s’havia mostrat inflexible amb l’ús exclusiu de la marca Cuina Catalana. Ni tan sols cedia a les peticions d’organismes públics que volien utilitzar-la. Pertanyia a l’entitat que havia creat i que dirigia ella, i feia valer aquesta posició sense fissures malgrat que algun altre col·laborador pròxim no entenia la seva actitud. «És que la cuina catalana és un concepte universal, no podia estar en mans privades. És com si el concepte cultura catalana no pogués ser d’ús públic».

Notícies relacionades

"Una parada obligatòria": els elogis al millor restaurant de Sant Boi de Llobregat, segons Tripadvisor

DO Catalunya: 25 anys d’arrelament, confiança i futur

L’activista cultural, enèrgica als 80 anys, respon: «Tots em critiquen per això, però donaries el teu fill als polítics si no creus en ells? Ni tan sols l’hauria venut perquè per a mi no té preu. M’ha costat molt d’esforç, i no només econòmic, han sigut 25 anys lluitant per ella». Per això ha tardat tant a cedir i que hagin passat dos anys de negociacions amb el Departament d’Agricultura. De fet, va poder firmar l’acord mesos enrere, amb l’anterior Govern, però Aymamí, sempre directa, explica per què s’hi va negar: «No em va donar la gana cedir la marca a l’anterior conseller».

«Si ho fan malament, em tornaré a quedar la marca»

Ha sigut clau la figura de Joan Gòdia, director general d’Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia de la Generalitat, que l’inspira confiança. «Fins que no he tingut garanties que hi haurà continuïtat a l’hora de preservar la marca de garantia no he donat el vistiplau. Si ho fan bé, renovaré la cessió d’aquí cinc anys, i si ho fan malament, em tornaré a quedar la marca. I si jo ja no hi soc, se la quedarà l’Institut del Patrimoni Culinari Català».