Editorial

Impossible aguantar fins al 2027

L’argument que utilitza Sánchez per descartar anar a les urnes té poc d’exercici de regeneració democràtica

2
Es llegeix en minuts
Impossible aguantar fins al 2027

Alejandro Martínez Vélez - Europa Press

L’última enquesta del centre d’estudis Gesop per a Prensa Ibérica assenyala que el 62,5% dels espanyols estarien a favor d’avançar les eleccions generals. Una xifra que probablement quedarà curta després de l’impacte de les informacions sobre la presumpta xarxa de cobrament de comissions il·legals gestionada per Santos Cerdán, José Luis Ábalos i Koldo García: el treball de camp, entre el 10 i el 12 de juny, va començar amb l’anunci de l’imminent processament del fiscal general de l’Estat sobre la taula i encara recent la manifestació convocada pel PP a Madrid, però sols la meitat de les entrevistes amb els enquestats van arribar a fer-se després de conèixer les gravacions que deixaven en evidència els dos últims secretaris d’organització del partit socialista. I entre els enquestats preguntats en aquesta última fase del sondeig, ja eren el 68% els que reclamaven acudir a les urnes. Incloent-hi quatre de cada deu dels votants socialistes.

El que no arriba a captar el sondeig és la valoració, per part dels votants, de la lectura que ha fet d’aquesta greu situació el president del Govern i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. Un encastellament davant el que percep com a agressions personals que va deixar traslluir en un moment revelador de la seva compareixença després de l’executiva del seu partit, quan va mirar de justificar la seva credulitat davant les explicacions dels seus col·laboradors més estrets relacionant-ho amb altres casos que l’afecten encara més personalment.

Les decisions de Sánchez aquests últims dies, amb la insistència a esgotar la legislatura fins al 2027 tot i la fragilitat creixent de la seva majoria parlamentària, no poden ser més distants de l’estat d’ànim apuntat a l’enquesta de Gesop. Si ja fa un any Sánchez va respondre a les primeres ensopegades en l’àmbit judicial responent al que va anomenar "la màquina del fang" amb un evanescent pla de "regeneració democràtica", ara considera que està en condicions de liderar la regeneració del seu partit, mentre es manté a la Moncloa durant dos anys més, després que algunes d’aquestes sospites han demostrat ser més sòlides del que ell es va entossudir fins a l’últim dia.

El raonament que porta Sánchez a descartar qualsevol desviació en el seu full de ruta fins al 2027, sigui qüestió de confiança o dimissió seguida de relleu o convocatòria electoral, en té no obstant poc d’exercici modèlic de depuració democràtica. La seva voluntat de mantenir la majoria de la investidura sota la premissa amb la qual es va construir, sumar voluntats amb l’únic punt comú d’evitar un Govern del PP i Vox, és fidel al sentit del resultat de les eleccions del 2023. Però quan rebutja de ple acudir a les urnes perquè això significaria entregar el Govern al PP i Vox de manera "irresponsable", Sánchez se situa en una posició de dubtós respecte a la voluntat popular, una vegada reconeix la inexistència d’una majoria social que pugui sostenir el seu govern. Això és, per cert, el que indica també el sondeig de Gesop, que dibuixa un escenari en el qual l’única majoria absoluta viable és la del PP i Vox, però també mostra possibilitats d’actuar de manera responsable per evitar un Executiu condicionat per l’extrema dreta. L’única que sembla beneficiar-se del fet que, en lloc d’assumir responsabilitats, seguim en l’intercanvi d’acusacions encreuades que no fa més que alimentar el clixé populista del "tots són iguals".

Temes:

Govern PSOE Vox